Els esports urbans han fet el salt de les places i els carrers a la competició internacional sense abandonar del tot els seus orígens. L’skateboarding, el BMX freestyle i el bàsquet 3x3 formen part del programa olímpic i han desenvolupat reglaments i formats de competició propis. La seva consolidació en l’esport d’elit ha permès donar més visibilitat a disciplines que tradicionalment han crescut al marge de les estructures esportives convencionals i que tenen entre els joves una part important dels seus practicants.

El bàsquet 3x3 es disputa en mitja pista i amb una sola cistella, amb tres jugadors per equip, possessions de només dotze segons i partits de deu minuts o fins que un dels conjunts arriba als 21 punts. En l’skateboarding i el BMX freestyle, en canvi, els esportistes són puntuats a partir de criteris establerts que tenen en compte aspectes com la dificultat i l’execució dels trucs. La professionalització, però, no ha eliminat el vessant més lliure d’aquestes disciplines: molts joves continuen iniciant-s’hi fora dels clubs, en espais públics i sense necessitat d’inscripcions ni horaris. El repte de federacions i entitats esportives passa per facilitar-ne la progressió competitiva sense perdre aquesta accessibilitat.

A Andorra, les característiques del país ofereixen oportunitats i també algunes limitacions per al desenvolupament dels esports urbans. Les baixes temperatures dels mesos d’hivern poden reduir la pràctica de l’skate i el BMX en instal·lacions exteriors si no hi ha alternatives cobertes. El bàsquet 3x3, en canvi, requereix poc espai, només sis jugadors en pista i una infraestructura relativament senzilla, característiques que poden facilitar-ne la pràctica. Més que competir amb els esports tradicionals, aquestes modalitats ofereixen una altra via d’accés a l’activitat física i a la competició per a joves que no necessàriament s’incorporarien a un club esportiu convencional.