Conduir un monoplaça de Fórmula 1 no és només una qüestió de velocitat, reflexos i precisió. Els pilots necessiten una preparació física específica per suportar durant tota una cursa les forces que genera el vehicle, les altes temperatures de l’habitacle i l’esforç muscular constant. El coll, els braços, les espatlles i la zona mitjana són algunes de les parts del cos que més treballen; ara bé, la resistència cardiovascular també té un paper fonamental.

El coll és una de les zones sotmeses a més exigència. En les corbes ràpides, les forces laterals poden superar els 5G i multipliquen la càrrega que el pilot ha de suportar amb el cap i el casc. Per preparar-se, els pilots s'entrenen la musculatura cervical amb resistències, arnesos i exercicis específics. A aquesta exigència s’hi suma la calor dins del monoplaça, que pot provocar una pèrdua important de líquids durant una cursa. Les pulsacions es mantenen elevades durant bona part de la prova i braços, espatlles i tronc treballen constantment en les frenades i els canvis de direcció. La preparació comença molt abans d’arribar a l’elit. Els joves pilots de kàrting ja incorporen exercicis per reforçar el coll i el tronc i millorar la resistència física.

A Andorra, l’afició al motor, el kàrting, els clubs i les proves automobilístiques contribueixen a mantenir viva aquesta disciplina, en un país on les carreteres i els ports de muntanya també formen part de la cultura del motor. Darrere de la imatge d’un pilot assegut al volant hi ha, per tant, un esportista que necessita força, resistència i preparació física per mantenir el rendiment quan la velocitat i les forces G porten el cos al límit.