Dimarts 22 d'octubre de 2024
|
12:39 H
El secretari d'Estat d'Educació i Universitats, Josep Anton Bardina; el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró; la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell i el secretari d’Estat de Joventut i Esports, Alain Cabanes, durant la rpesentació del nou projecte Esport-Estudi. (Foto: M. F.)
El secretari d'Estat d'Educació i Universitats, Josep Anton Bardina; el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró; la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell i el secretari d’Estat de Joventut i Esports, Alain Cabanes, durant la rpesentació del nou projecte Esport-Estudi. (Foto: M. F.)

Arrenca el programa Esport-Estudi amb 26 esportistes i amb la voluntat de fer-se extensiu a més federacions i tots els sistemes educatius

Andorra la Vella.- El mes d'octubre arrenca la prova pilot del projecte Esport-Estudi, un programa que pretén potenciar l'esport d'alt rendiment, promoure la constància i la continuïtat de l'entrenament i motivar els esportistes a "aconseguir el seu màxim rendiment", segons ha posat en relleu el secretari d'Estat de Joventut i Esports, Alain Cabanes. Aquesta prova pilot arrenca amb 26 esportistes, deu del judo i la natació i setze del futbol i el bàsquet i circumscrit al sistema educatiu andorrà, amb la voluntat de fer-se extensiu a altres federacions i també a la resta dels sistemes educatius del país.

La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha recordat que aquest projecte arriba després de setze anys de la implementació del programa Esquí Estudi, pel qual han passat uns 250 esportistes entre els quals Irineu Esteve, Joan Verdú, Gina del Rio, Carola Vila o Cande Moreno. Bonell ha recordat que poder comptar amb un programa adaptat a tots els esports era "una demanda de les federacions, però també un compromís polítici una petició dels joves". I ha admès que si s'ha tardat a posar en marxa aquest projecte és perquè "potser" es mirava d'implantar exemples d'altres països que "no s'adeien prou a la realitat del país". Al seu torn, el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, ha posat en relleu que atenint-se al que marca l'article 52 de la llei de l'esport, que "parla de promoure disposicions i acords" i no "d'imposar un pla tancat" s'ha fet possible aquesta fórmula, una estratègia que ha qualificat de "més prudent, més moderada i més gradual", que ara arrenca amb les federacions esmentades, però que té voluntat "d'anar avançant progressivament".

Com s'ha esmentat seran cinc esportistes de judo i cinc de natació d'entre primer i quart de segona ensenyança (de dotze a setze anys) i tres de bàsquet i tretze de futbol de primer i segon de segona ensenyança (de dotze a catorze anys) els que donaran el tret de sortida al programa. Els criteris per a la selecció, segons ha esmentat Cabanes, que ha detallat que els criteris de selecció han estat que com a mínim duguin a terme quatre o cinc entrenaments setmanals a les tardes, l'edat i el nivell dels esportistes i que les federacions puguin assumir els entrenaments. En el cas dels 26 esportistes escollits es farà una signatura d'un contracte de compromís entre totes les parts, per garantir el compliment de l'establert. Després d'una modificació del decret d'absentisme i del d'ensenyament superior, es determina que els esportistes quedaran exempts de l'àrea d'educació física, en la que rebran una qualificació 'A' directament, i també s'estipula que els dimarts i els dijous arribaran a les 9.30 als centres. Això suposa, ha detallat el secretari d'Estat d'Educació i Universitats, Josep Anton Bardina, una pèrdua de dues hores lectives setmanals que els alumnes hauran de recuperar en la franja educativa o per compte de les hores d'educació física. A més es farà un pla de treball individualitzat per a cada estudiant. El fet que hi hagi una diferència entre els nivells educatius on arriba el programa entre els esports col·lectius i els individuals es deu, ha respost Cabanes a preguntes dels mitjans de comunicació, al fet que hi hauria més esportistes en els col·lectius i la idea és que la seva incorporació al programa sigui "més gradual", incrementant si és possible cada curs un nou nivell.

Per tal d'avaluar el funcionament d'aquest nou projecte es posa en marxa un comitè de seguiment amb tècnics dels ministeris d'Educació i d'Esports per avaluar els resultats acadèmics i esportius. Hi ha el compromís de les federacions de passar la informació escaient i el que es vol és fer "un seguiment molt precís de cada cas", segons ha detallat Cabanes.

"D'aquesta manera, motivem els esportistes perquè aconsegueixin el seu màxim rendiment esportiu. És el pas previ a accedir al programa ARA", ha relatat el secretari d'Estat de Joventut i Esports.