Dimecres 29 de maig de 2024
|
23:47 H
Animació abans de la sortida de la cursa. (Foto: M. R. )
Sortida de la cursa de cinc quilòmetres. (Foto: M. R. )
Animació prèvia a la sortida de la cursa. (Foto: M. R. )
(Foto: M. R. )
Animació prèvia a la sortida de la cursa. (Foto: M. R. )
L'esportista, Ariadna Fenés, a la línia de sortida. (Foto: M. R. )
Participants a la cursa de cinc quilòmetres. (Foto: M. R. )
Un participant caní. (Foto: M. R. )
Ambient post cursa al parc Central. (Foto: M. R. )

Uns 3.600 corredors omplen els carrers a la 13a Cursa Illa Carlemany

Andorra la Vella.- Un total de 3.900 corredors de totes les edats han participat aquest diumenge al matí a la 13a edició de la Cursa Illa Carlemany, que s'ha caracteritzat per un gran ambient popular i festiu. La cursa de cinc quilòmetres s'ha iniciat a les 10.30 hores a l'avinguda Consell de la Terra, just al costat del centre comercial, mentre que deu minuts més tard s'ha donat el tret de sortida a la cursa de dos quilòmetres, que ha reunit els corredors més joves.

Diversos representants comunals i nacionals del país com el cap de Govern, Xavier Espot, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, la subsíndica general, Sandra Codina, o la cònsol menor d'Andorra la Vella, Olalla Losada han assistit a l'esdeveniment esportiu. "Podem dir que hem superat amb molt bona nota. Les expectatives que tenim dipositades any rere any les anem superant" ha assenyalat el cap de Govern mentre assegurava que ja es tracta d'un esdeveniment "completament consolidat" i "sense el qual ja no entendríem la primavera andorrana". "Crec que és un dia important a casa nostra en el sentit que no només trenquem una llança a favor de l'esport sinó també per aquest component solidari. I, el fet que tanta gent hi participi, també és demostratiu per part de la nostra ciutadania" ha afegit, Espot, qui ha participat a la cursa de cinc quilòmetres.

Davant d'una pregunta formulada per la premsa amb relació als mundials del 2029, Espot ha assegurat que té unes sensacions optimistes i esperançadores. "Estem fent tot allò que està al nostre abast per poder aconseguir aquesta candidatura i espero que durant el meu desplaçament a Reykjavík valgui la pena en el sentit de poder celebrar aquest atorgament i, si no és possible, evidentment continuarem picant pedra perquè així sigui" ha indicat el cap de Govern, qui ha recordat que l'executiu no és qui té l'última paraula. "En tot cas, jo crec que ara hem de treballar de valent i posar totes les nostres forces i les nostres energies perquè, a principis de juliol, nosaltres guanyem aquesta candidatura" ha afegit.

Espot recalca la importància de la col·laboració en el desenvolupament urbanístic

Amb relació a la qüestió sobre la col·laboració entre les administracions, el cap de Govern ha recalcat que hi ha problemes d'àmbit nacional que, a qui corresponen resoldre'ls, és al Govern i al Consell General. "Evidentment, cada comú, individualment, no pot tenir sobre la resolució dels problemes nacionals i, per tant, des d'aquest punt de vista jo crec que això és una qüestió que tothom pot entendre" ha puntualitzat, Espot.

En aquest sentit, el cap de Govern ha insistit que els comuns "no haurien de desvirtuar aquelles necessitats bàsiques que té el país" mentre recordava les línies vermelles de l'executiu, com el fet que no és discutible que es pugui convertir el Tarter i el Pas de la casa en zones d'exclusió perquè no es vegin afectats els apartaments turístics. "Allò que no podem dir és que allà on hi ha el 80% dels pisos que podem retornar al mercat de lloguer convertim-ho en zona d'exclusió, perquè llavors de poc servirà la mesura" ha concretat, tot afegint que totes aquestes mesures quirúrgiques es troben en estat embrionari i s'han d'analitzar. Amb relació a aquest fet, Espot ha avançat que té la voluntat d'enviar el projecte de llei a tràmit parlamentari abans de les vacances d'estiu agafant el juliol com a data límit.

Quant a l'acord d'associació, Espot ha detallat que s'ha treballat des de l'experiència acumulada que té la Comissió Europea en aquest àmbit. Una afirmació que significa que, en tot cas, no serà un acord mix i, per tant, per aprovar el projecte, només seria necessària la ratificació del Parlament Europeu i no la de la resta d'estats de la UE. Una qüestió que evitaria al Principat haver d'esperar els 10 o 12 anys que pot trigar que cada Parlament Nacional a aprovar-lo.