Dimecres 17 de juliol de 2024
|
12:46 H
La delegació andorrana de Montreal 1976, per primer cop a uns Jocs Olímpics. (Foto: COA)
L'atleta Cristina Llovera als Jocs Olímpics de Londres 2012. (Foto: COA)
La delegació andorrana a Seül 1988, instants abans de la cerimònia d'inauguració. (Foto: COA)
Els andorrans desplaçats a les olimpíades de Barcelona 1992. (Foto: COA)

Menys de 99 dies pels Jocs Olímpics: els 48 anys d'història andorrana

Andorra la Vella.- Només queden 99 dies per al tret de sortida dels 33ns Jocs Olímpics que tindran lloc a París del 26 de juliol a l'11 d'agost del 2024. Així doncs, Andorra participarà per 13a vegada en una cita olímpica amb Mònica Dòria com a única representant en aconseguir el bitllet al Campionat del Món de Londres (Anglaterra) que tornarà a disputar les modalitats de canoa i caiac eslàlom, com va fer a Tòquio 2020, i caiac cros. Ara per ara, els esportistes estan esgotant la darrera oportunitat per fer-se amb una de les anhelades places per viatjar a la capital francesa.

En taekwondo, Naiara Liñán no va poder classificar-se a Sofia (Bulgària) i haurà de provar sort d'aquí a quatre anys per Los Angeles 2028. Pel que fa a l'atletisme, Nahuel Carabaña no té la plaça confirmada, però quasi. Entraria per rànquing a disputar la prova dels 3.000 metres obstacles, on quedaria afavorit per la limitació de tres atletes per país. En aquest sentit, tot i que ocupa la 46a posició, aplicant la normativa restaria 28è amb marge de vuit llocs. L'entrecreuada arriba a la natació, on Nàdia Tudó, Patrick Pelegrina i els germans Lomero, Bernat i Tomàs, continuen en la lluita. Això sí, el Comitè Olímpic Andorrà (COA) podria fer mà de les places d'universalitat, on s'obliga a tenir a un representant de cada sexe en la disciplina, entre altres requisits.

Amb el temps fent força a sobre de les espatlles i la incògnita, Andorra ha participat en 10 dels 36 esports olímpics, el que fan unes 25 disciplines, si sumem el caiac cros de Dòria d'enguany. Són 48 anys d'història tricolor on s'ha deixat clar que el país dota de bons esportistes.

Montreal 1976, el tret de sortida

Tot i que el COA va ser fundat l'any 1971, no va ser fins al '74 quan van rebre el reconeixement per part del Comitè Olímpic Internacional (COI). Per aquest motiu, l'estrena del Principat va arribar a terres canadenques, en comptes de Múnic '72. Amb dos esports, boxa i tir, i tres representants, Joan Claudi, Joan Tomàs i Esteve Dolsa (abanderat de l'ocasió), Andorra fa debutar a les olimpíades amb llocs bastant decents. Tomàs i Dolsa assolien la 33a i 35a posició, respectivament, en la disciplina de 'mixed trap' de tir. Per la seva banda, Claudi queia en la 2a ronda de boxa.

No seria fins a Seül 1988 quan es debutaria en altres esports i a més, s'obtindria el millor resultat fins al moment. Es diu que l'atletisme és l'esport més important de tota la cita, per les disciplines i el gruix de participació i calendari del qual es dota. Un jove Josep Graells marcaria els primers resultats amb un 8è lloc als 800 metres llisos (1a sèrie) i 11è en els 1.500 metres llisos (1a sèrie). Amb tot, Xavi i Emili Pérez, aterrarien al ciclisme en ruta per continuar amb la història. De fet, va ser el segon qui va poder fer-se amb la 9a posició, a cinquanta de diferència amb el seu germà.

L'època daurada de representació

Barcelona, 1992. Els pirenaics duien la delegació més nombrosa fins al moment amb presència en tir, atletisme, vela, ciclisme en ruta i judo. Els resultats més destacats van ser el 27è lloc dels germans Ramon, David i Òscar, en el 470 (vela); el 23è d'Antoni Molné al tatami. Tenint les mateixes condicions, Atlanta '96 es va presentar amb el debut a natació i surf vela. Fiona Morrison quedava 24a al surf, i el judoka tricolor millorava dos llocs la seva posició respecte a l'última assolida.

S'entrava en un nou segle, i Sydney 2000 i Atenes 2004 passaven sense molta rellevància pel que fa als resultats. Tornada al continent asiàtic, Beijing '08 visualitzava el camí del judoka Dani Garcia, que en la seva primera actuació en uns JJOO, quedava 13è en -66 kg amb dos combats perduts. Al caiac, Montse Garcia tancava el top 20, i en els 400 metres estils de natació, Hocine Haciane es feia amb la 29a posició.

Nou quartet, nous assoliments

L'estiu de 2012 a Londres serà recordat pel poble andorrà com al dia en què Garcia es consolidava com al 9è millor judoka en -66 kg, quedant eliminat en 3a ronda i igualant la posició d'Emili Pérez en ciclisme en ruta al '88. I viatjava a Rio de Janeiro 2016 com a entrenador de Laura Sallés, que quedava fora en la ronda inicial pel 17è lloc.

Finalment, l'estranya edició del 2020 (celebrada el 2021 a causa de la Covid-19) va fer que Dòria s'emportés una 11a i 16a posició en canoa eslàlom i caiac eslàlom, respectivament, on va quedar-se a les portes de la gran final. L'altre nom que va estar present al Japó és Pol Moya, que assolia un temps de 1.47.44 a la 1a cursa dels 800 metres llisos, on no va passar, però va millorar la seva marca personal.

Ara, independentment de si hi ha una ampliació en la delegació o no, s'espera que tots els esportistes continuïn l'estela deixada per tants professionals andorrans en la petjada internacional de l'esport per excel·lència.