Andorra la Vella.- La temporada de Joan Verdú ha estat tota una odisea "d'alts i baixos terribles" segons l'ha qualificat ell mateix durant l'acte de balanç d'esquí alpí 2023-2024. Una edició on "he passat diverses vegades per la glòria i després pel pou i el drama absolut" ha esmentat. En aquest sentit, les lesions han ocupat un gran espai durant el transcurs de les cites. La pretemporada a Nova Zelanda amb l'equip noruec ha sigut de molta ajuda per poder preparar-se i assolir una evolució amb "un club important". Al novembre, just en el moment en què tot s'acaba de maquetar, aterrava el primer inconvenient amb la ruptura de l'isquiotibial de la cama dreta, que el deixa 'out' de la competició inicial. Una situació delicada on havien de valorar la seva participació en el gegant francès, que sense saber-ho, li donaria l'alegria i confiança que necessitava en aquell moment.

El cel de Val-d'Isère

Tres dies d'esquí. Només amb 78 hores d'entrenament, Verdú va poder fer història tant pel país, com en l'àmbit individual. El dorsal 19 serà un número que de segur no se n'oblidarà mai. "Va ser inesperat" ha declarat, incidint en les complicades condicions que presentava la pista, però sent coneixedor que va realitzar un "carrerón". Un primer podi que només seguiria les petjades del camí que ha anat traçant l'esportista a poc a poc, un fet "superespecial" pel significat i tot l'esforç necessari. "No ens han regalat res, ni com a país, ni a mi; per totes les lesions i situacions crítiques que he patit" ha valorat. Així doncs, ha remarcat la presència de la família, dels diversos integrants de la FAE i gent del país.

En conseqüència, va desencadenar un moment d'eufòria i confiança en si mateix que no era conscient. Arriba Alta Badia i firma un top 5 en la primera jornada, a pocs segons de tornar a quedar en posicions de podi. Semblava que tot començava a sortir segons el pla, fins que en la segona carrera fa un mal gest amb el genoll dret que espanta.

L'infern dels esportistes

El taló d'Aquil·les de tot esportista d'elit són les lesions, i en aquest cas, Verdú ja n'ha tingut fins a avorrir. La segona de la temporada a Alta Badia va posar l'alerta sobre els seus caps, en tenir relació directa amb la de l'isquiotibial i ser just al genoll que el jove andorrà té unes quantes vegades operat. "Per sort no va ser res greu, però em va deixar tres setmanes sense poder entrenar" ha declarat, provocant la seva absència al municipi suís d'Adelboden.

I tornada a l'inici de les recuperacions fins a entrar de nou al circuit a Schladming, on assoleix una 7a posició, que curiosament és el seu 'pitjor' resultat de la temporada. "Estava una mica fora de ritme a causa de les aturades, sobretot en la primera mànega" ha confessat. Seguidament, Bansko. Una carrera de la qual "s'ha après moltíssim" en quedar DNF al tret de sortida, anant primer a la general.

El tercer drama del curs arriba en agafar un avió cap als Estats Units per a la triple cita nord-americana. "Durant tres setmanes em quedo clavat per un problema a l'esquena que porto arrossegant des de fa temps" ha revelat Verdú. En concret, una hèrnia discal a L4-L5 i una protrusió L5-S1, que culmina el retir de tres de les curses crucials de tota la temporada. Els efectes col·laterals van ser perdre dorsals, punts, forma, entrenaments, i el més dolorós, confiança. Amb tot, ho van poder gestionar de la millor manera possible. "Estan allà tan lluny, sense saber que fer, ni tenir un tractament que em funciones bé va ser delicat" ha analitzat, recalcant el bon paper de l'equip en saber mantenir el cap fred per gestionar la situació.

L'imprevist va fer que tots els focus de l'equip es fixessin en la recuperació de la dinàmica a Kranjska Gora, darrera cita abans de les finals. No obstant això, a causa de la meteorologia es va anul·lar i només li quedava posar rumb a Saalbach amb el que ja coneixia.

Objectiu: salvar la temporada

És curiós que Verdú hagi esmentat que volien "salvar la temporada" a la localitat austríaca i els resultats hagin sigut molt diferents. Nou podi, quasi a tocar de l'or en unes finals que haurien sigut el tancament perfecte a uns sis mesos bojos. "Em vaig tirar amb tot, superbon 'feeling' tant amb mi, en l'equip, com en tothom" ha afirmat. Val la pena dir que l'andorrà no es queda amb la plata i el bronze, sinó amb "la gestió de les situacions d'incertesa, de màxima pressió i drama, perquè el fàcil és desperta portar per tot l'embolcall, però estic molt orgullós".

És massa aviat per parlar de la següent temporada. Tanmateix, s'ha qualificat d'obvietat anar pel número u en qualsevol cita, preferiblement les finals. "He demostrat els últims anys que la progressió ha estat brutal, no em penso frenar aquí, anirem a buscar victòries" ha confirmat. A més, la idea és repetir la pretemporada a Nova Zelanda pels bons resultats obtinguts enguany. En definitiva, Verdú ha conclòs amb una advertència cap al suís Marco Odermatt "que no es despisti que...".