Dimecres 17 de juliol de 2024
|
11:53 H
(Foto: Anem Editors)

Gabriel Fernández: 'El bàsquet és un fenomen social de país com no n'hi ha hagut cap a la història del país'

Andorra la Vella.- S'acosta Sant Jordi i de mica en mica es van coneixent diferents títols que ja tenen l'èxit assegurat. Ben segur que un d'aquests serà el darrer llibre, i ja en van cinc, de qui ha estat 'community manager' del Bàsquet Club Andorra durant gairebé deu anys, Gabriel Fernández. El periodista presenta 'Amunt i Avall', llibre que relata amb pèls i senyals les experiències viscudes durant els últims dos anys al club. Per a l'ocasió, Fernández estarà acompanyat del vicepresident del Bàsquet Club Andorra, Xavier Mujal, que presentarà l'acte que tindrà lloc el pròxim 8 d'abril a les 19 hores a l'Fnac Andorra.

El títol del llibre 'Amunt i avall' es una descripció ràpida i curta de com ha estat la teva etapa dins el Bàsquet Club Andorra?
El llibre detalla els meus dos darrers anys al club en què hi va haver un descens i un ascens de categoria. D'aquí el títol.

De fet, aquesta expressió (amunt i avall) pot fer referència també a altres aspectes, com ara, la posició de l'equip dins la classificació general que pot anar variant amb la lliga en marxa, l'ascens o descens de categoria de l'equip, amb els diferents estats emocionals que es poden viure amb la lliga en marxa...

La idea del títol sorgeix de les converses amb el meu editor Oliver Vergés i parla de manera directa del que et mencionava abans, però també de les emocions viscudes i de com vaig arribar a sentir-me atrapat en la meva recta final al club a pesar de tenir una feina privilegiada. Vaig acabar molt fart de la feina segurament per no protegir-me prou. Suposo que no vaig saber relativitzar les derrotes i les seves conseqüències, a banda d'acabar tenint una relació d'amor odi amb les xarxes socials.

Com es sobreviu a aquest sentiment d'anar cap aquí i cap allà (amunt i avall) durant 10 anys?

Finalment, van ser 9 temporades de cap de comunicació del MoraBanc Andorra. La feina és un autèntic privilegi perquè el projecte és molt bonic i des de sempre havia pensat que aconseguir això era possible i amb gent del país. Gorka Aixàs, Xavi Mujal i Francesc Solana, entre molts altres, però sobretot ells, han demostrat que això era possible i ho estan fent durar en el temps contra molts pronòstics. El bàsquet és un fenomen social de país com no n'hi ha hagut cap a la història del país. I haver format part d'això des de dins ha estat un privilegi increïble. Però les etapes acaben i necessitava un canvi. Les amistats que he fet al club i el meu amor a l'entitat queden per sempre. De fet, no em perdo ni un partit.

Com s'explica això d'haver de dir prou a la feina de la teva vida? En realitat ho ha estat? L'has pogut gaudir?

La feina de la meva vida, i de llar, és el periodisme. I sempre la vaig enyorar tot i les recompenses que m'ha donat el bàsquet. La principal poder saber realment com és estar dins de la sala de màquines de l'esport professional. I és intens, apassionant i un punt contradictori perquè al mateix temps que alimenta notes que si no vigiles et pot acabar afectant massa. Com em va passar a mi.

Ens podries explicar quin ha estat el moment que t'ha fet sentir més amunt i el que t'ha fet sentir més avall? 

Més amunt constatar la capacitat del club com eina de cohesió nacional, com a punt de trobada de la gent del país. Això i les moltes amistats que he pogut fer i que queden per sempre. Avall el descens a la LEB Or de fa tres temporades. Em va afectar massa. No ho puc negar i no vaig saber com evitar-ho. Al llibre ho explico en profunditat.

Per què hauríem de llegir 'Amunt i avall'? 

Si em coneixes i has llegit alguns dels meus llibres anteriors aquest t'agradarà perquè exposo amb molta transparència el que he viscut en aquestes dues darreres temporades. Si ets aficionat del MoraBanc Andorra el llibre conté molta informació que és possible que no coneguis. I si ets aficionat a l'esport, el llibre és un bon retrat de les enormes contradiccions que representa l'esport professional, que és preciós i al mateix temps un cabró implacable. Un munt de contradiccions, ho sé.