Dimecres 29 de maig de 2024
|
22:42 H
Un instant de l'entrenament de l'equip de rugbi inclusiu a Prada de Moles (Encamp). (Foto: R. P.)
Quatre integrants de l'equip de rugbi inclusiu. (Foto: R. P.)
Un moment de l'entrenament de l'equip de rugbi inclusiu. (Foto: R. P.)

Rugbi inclusiu: la iniciativa de la FAR perquè tothom gaudeixi de l'esport

Andorra la Vella.- Qui s'hagués pensat que a Andorra podria aparèixer un equip de rugbi inclusiu? Potser ningú o potser més gent de la que s'espera, però el que està clar és que la idea ja és una realitat. Tanmateix, no ha sigut fàcil. Ha portat molts anys d'incertesa i de cocció dins el forn de la federació andorrana de rugbi (FAR), on s'han anat realitzant correccions, millores i capacitacions per tenir tots els cables lligats. Ara, ja fa dues setmanes que es va produir el primer entrenament amb l'equip, pertanyent a l'etapa inicial del cercle, que segons l'impulsor del projecte Riccie Ponce, "estem avançant tant amb la metodologia com en l'àmbit esportiu".

El 14 de març, coincidint amb el dia de la Constitució, de 18 a 20 hores, van reunir-se tots els integrants d'aquest club en la primera presa de contacte a l'estadi de Prada de Moles (Encamp). "Ha sortit molt millor del que ens pensàvem. En ser un dia nacional, no preveiem un gruix important de persones, però ens han sorprès" declara amb emoció. A més, incideix en el fet que és una iniciativa que només depèn de la FAR, i per aquest motiu, no és fàcil fer una divulgació massiva que pugui arribar a tothom. En total, van ser sis jugadors i dos col·laboradors amb els quals volen que també participin fora del camp com animadors, mànagers, assistents, entre d'altres. L'objectiu és arribar a ser un equip que pugui competir en lligues baixes. "Durant el procés, volem que es facin matxs amb clubs no inclusius de categories inferiors per un tema de nivell físic i d'adaptació" ha esmentat. Així doncs, vigilen molt l'estructura dels equips perquè no hi hagi cap imprevist.

Un dels grans problemes que Ponce al·lega haver experimentat va més enllà del que passa sobre el terreny de joc. "Encara hi ha molts prejudicis, la societat li dona molt victimisme i ells poden participar en moltíssimes activitats sense impediments" explica, remarcant alhora que sempre hi ha adaptacions. En aquest sentit, no es realitza cap acció o exercici que pugui ser perillós sense un control, una planificació i una anàlisi prèvia. D'altra banda, la preocupació més freqüent ve per part de les famílies que inicialment solen ser reticents a què els seus éssers estimats puguin practicar un esport a priori agressiu i acabar ferits. "Quan tu els hi expliques als familiars tot el procés que hi ha darrere, o inclús, veuen com s'ho passen a la gespa, a poc a poc trenquen la barrera i s'acosten al projecte" declara l'impulsor. En conseqüència, fa èmfasi en el fet que, quan la federació va aprovar definitivament el projecte, ja es va iniciar el procés d'adaptació per a la realitat de cada integrant respecte al tractament col·lectiu. "La gent ho troba estrany, però ho fem amb coneixement i eines. A més, ells surten molt animats i contents, esperen la pròxima sessió" afirma.

Així doncs, reprendran els entrenaments durant la primera setmana d'abril, i ja estan negociant incloure més participació amb la fundació Nostra Senyora de Meritxell i els Special Olympics.