Andorra la Vella.- Bolivia és un dels països de l’Amèrica Llatina que més secrets amaga. Pot ser perquè queda enclavat entre potències com el Brasil, l’Argentina o Xile; pot ser perquè no té sortida a la mar; pot ser simplement perquè no tenen el màrqueting d’altres estats… el cas és que començant per la seva dimensió, unes tres vegades Espanya, tot és sorprenent en territori bolivià. Tresors naturals com el Salar de Uyuni o el Llac Titicaca s’amaguen en una terra on conviuen dues maneres diferenciades de veure el món, l’orient i l’occident. De ben segur que el fet que la part oest del país formi part de l'Altiplà, a més de 4.000 metres d’alçada i l’est, Santa Cruz, sigui una zona plana a poc més de 400 metres sobre el nivell del mar hi tenen molt a veure.

Futbolísticament, fa molts anys que van desaparèixer del panorama internacional. Per això, molt poca gent recorda que des de meitat del segle XX, el futbol bolivià compta amb una Copa Amèrica a les seves vitrines, la de 1963, i un subcampionat, el 1997, que va perdre contra la Brasil de Ronaldo, Romario, Rivaldo i companyia, possiblement, la darrera gran 'canarinha' que cinc anys després seria campiona del món.

A nivell de jugadors, tothom recorda el Diablo Echeverry, que va liderar la ‘verde’ en la seva darrera presència en un Mundial, el de 1994. I això que, en els darrers tres lustres, el futbol bolivià ha comptat amb el que, probablement, és el seu millor jugador de la història. El ‘cruceño’ d’origen brasiler (va jugar amb la verde-amarelha fins a la sub21) Marcelo Moreno Martins, que amb 36 anys ha deixat la selecció.

Ara, per pilotar l’època post Martins, la federació li ha donat les regnes de l’equip al brasiler Antonio Carlos Zago. I l’arrencada no ha estat pas exempta de polèmica atès que Bolívia ha nacionalitzat, o naturalitzat com acostumen a dir, diversos jugadors per elevar el potencial de l’equip. Els casos més cridaners són el del jugador ofensiu de Blooming, el brasiler Rafinha. Aquest no és l’únic cas ja que també s’ha optat per nacionalitzar el porter, natural de Ghana, David Akologo, que ha deixat fora de la llista Carlos Lampe.

Veurem si aquests homes podran omplir el buit deixa’t per Martins i permetre a la ‘verde’ fer el pas que falta per tornar a un Mundial. Després de l’empat amb Algèria, ara serà Andorra qui posarà a prova la nova Bolívia. I és que, a ningú se li escapa, que lluny dels 3.577 metres de l’Hernando Siles de la Paz (no es confonguin, que no és la capital del país) la selecció boliviana perd gran part del seu potencial. El següent capítol, aquesta nit.