Dimecres 17 de juliol de 2024
|
12:20 H
La ciclista Raquel Balboa. (Foto: Andona Racing)
La ciclista Raquel Balboa en la modalitat de puntuació dels Campionats d'Espanya de ciclisme en pista. (Foto: Andona Racing)
La ciclista Raquel Balboa en la modalitat de persecució individual dels Campionats d'Espanya de ciclisme en pista. (Foto: Andona Racing)

Saber superar-se per poder arribar a l'èxit

Andorra la Vella.- Quan Raquel Balboa va agafar un corró d'escalfament durant la pandèmia, que casualment tenien a casa, no es va poder imaginar fins on arribaria en el món del ciclisme. Va ser just per aquesta acció quotidiana quan es va enganxar. "Jo sortia amb bicicleta a passar-m'ho bé amb el meu grup, a gaudir d'una bona ruta", ha explicat entre rialles. A partir d'aquí, la directora i impulsora d'Andona, Xary Rodríguez, va contactar amb ella per explicar-li el gran projecte que tenia entre mans i alhora, saber si podia comptar amb la seva presència.

I en aquell precís moment, fa un any, la carrera esportiva de la jove andorrana començaria a enlairar-se fins al màxim punt actual, on s'ha convertit en història del ciclisme en pista.

Abans, però, va haver d'entendre i analitzar molts aspectes d'aquest vessant de l'esport, on Balboa declara que "no només és pujar una muntanya i ja està", sinó que en veritat, "al ciclisme hi ha moltes més coses en l'àmbit tècnic". Quan tu et marques el repte d'arribar a un port, no és el mateix fer-ho per 'hobby', on amb un parell d'hores ja has acabat, que anant implementant en aquesta pujada un entrenament diari d'entre dos a quatre hores, combinat amb gimnàs. Però, de fet, el progrés l'estava esperant a dins de la pista del velòdrom d'Horta (Barcelona). "Em van posar amb contacte amb el director tècnic del velòdrom, Jaume Mas, per millorar tota la meva tècnica dins del ciclisme de ruta i el de competició". En aquell moment, el grup Andona només havia acudit un sol cop a la pista ciclista de Barcelona, on unes quantes integrants van començar a rodar i Balboa estava entre elles. "Encara me'n recordo dels crits que feia". Crits de por i desconeixement envers una disciplina que no és tan fàcil com pot semblar de primeres. "Tu li preguntes a la Raquel, ja ni de fa tres anys, de fa un, 't'imagines en uns campionats d'Espanya de pista?' i et responc, no. De fet, si m'ho preguntes fa deu mesos, t'hagués dit que mai en la meva vida m'hauria imaginat on estic ara". A poc a poc, va passar de tenir angoixa pel circuit a desgastar-la en ell.

No tothom té la capacitat de gestionar tants canvis en un període de temps curt. Molt menys en una professió com l'esport. L'adaptació ha d'anar a l'uníson amb un gran sac d'aptituds, coneixements i control que moltes vegades no s'arriba a adquirir en tan sols 36 mesos, sinó que cal tota la vida per arribar a l'èxit. I si a sobre t'arriba un altre gir enorme de 180 graus... pot arribar a ser un infern o la millor oportunitat de la teva vida.

Un gir de 180 graus

La participació en els Campionats d'Espanya sorgeix "d'una conversació de dir: ostres!, tenim l'oportunitat d'anar-hi i creiem que estàs preparada dintre del rendiment, pel que fa al potencial". Els implicats sabien a on i a què anaven, una alternativa que mai hagués aterrat amb les poques opcions que existeixen al país. Sense equip de pista amb el que poder practicar, la idea principal va ser aprendre. "No havíem de demostrar res a ningú, ni tan sols a nosaltres mateixos perquè tampoc ens vam imposar un repte" afirma la ciclista. L'aspecte positiu d'endinsar-te amb l'absència d'expectatives és que la pressió que es posa un mateix és més baixa, tot i que sempre està present en ser "una novetat, i penses que potser no ho saps fer". Balboa recorda el caos, els crits i els neguits presents en els primers entrenaments amb el grup de noies, ja que mai s'havia plantat a la pista amb altres ciclistes.

S'ha de deixar clar: no qualsevol disputa fins a cinc (quatre grupals i una individual) de les tretze modalitats existents en el seu debut en la màxima competició en l'àmbit espanyol. A més, en l'aspecte psicològic varia molt haver de participar sola o comptar amb el suport de les teves companyes. "Sí que és cert que em vaig sentir millor en la persecució individual, perquè ets tu sola a la pista" revela. Obtens una seguretat molt més gran pel fet que depens només de la teva actuació. És com trepitjar sobre segur, passi el que passi, sabràs que només es obra pròpia. En canvi, amb un grup se sent més pressió, la qual pot agreujar-se si no ho practiques. "Al cap i a la fi, sabia abans d'anar-hi que les que més em costarien eren 'keirin', puntuació, 'scratch' i eliminació. No vam poder quasi ni trobar-nos amb el grup".

L'ovella negra va ser la prova d'eliminació, on has de disputar dues voltes i l'últim corredor en travessar la meta queda automàticament fora. El problema ve quan t'adones que en aquesta modalitat, entra l'estratègia en joc. "Mirant-ho en perspectiva, és la que em pot costar més a futur. És molt tècnica. Has d'evitar cansar-te el menys possible i a banda, tenir una bona col·locació dins del grup".

Balboa assenyala que es va sentir molt còmoda en puntuació, a causa que era la que concloïa la cita. Tenia "una sensació de dir: 'doncs mireu, quasi tres dies, hem pogut practicar i aprendre moltíssim i ja està'". Encara que ha volgut admetre que "no vam poder gaudir fins al darrer dia, quan ja feia dues jornades que competíem i la tensió va afluixar".

Escriure història nacional... i internacional

Si actualment ja es parla que s'està començant a col·locar Andorra al mapa, l'acompliment d'aquestes petites fites fa que encara ressurti més. Tot i no assolir un rècord mundial, nacional o fer un podi, són aspectes que moltes vegades passen desapercebuts si en una competició un comentarista esmenta "és la primera vegada que una ciclista andorrana marca un temps per al Principat en la disciplina de pista". N'ha fet 4,04 en persecució individual, quasi res, no?

La paraula 'pionera' sona forta d'entrada, tot i que pot acabar sent una de les grans ocasions per ensenyar i demostrar a les següents generacions. Rodríguez ho ha estat amb Andona, Balboa amb el ciclisme en pista i és un aspecte que l'empodera com a dona. Però no només personalment, sinó "a totes les nenes, que puguin saber que es pot arribar a ser pionera, la primera en alguna cosa. És com, nenes, a tope!". L'esportista defineix el repte assolit com "un exemple d'inspiració per a les futures generacions del sexe femení, on des de petits ens ensenyen que els pioners són ells".

La teoria està a continuar batent rècords, trencant estigmes i aportant valor a una pràctica que cada vegada guanya més renom al país gràcies a Xary Rodríguez i el seu projecte. "Que Andona estigui creixent com està creixent diu molt de la directora, dels tècnics i de l''staff' que té el club" al·lega. Una declaració a l'esforç per part de tot un plec de persones que aposten dia darrere dia per la pràctica i difusió del ciclisme al país. "El privilegi que ens ha donat a nosaltres, parlo directament de la Xary, pel ciclisme en general, sobretot el femení a Andorra no ho ha fet ningú abans".

Justament, la júnior Ares Rovira és una de les apostes a futur de la iniciativa Andona Racing. La idea és poder iniciar el seu camí al món de la pista, encara que de moment estigui entre cometes la seva disciplina. No obstant això, les millors ciclistes, tot plegat, estan entrenant en el circuit tancat i no hi competeixen. "Nosaltres al final no coneixem la pista", però, en ser un element indispensable per millorar i que Rovira ho pugui assolir.

En veritat, a Balboa li encantaria que les seves companyes poguessin viure en algun moment l'oportunitat que ha gaudit ella.

Superació i essència personal

"Tenim la Copa d'Espanya i algunes altres copes com la de Tarragona, però no hi ha res assegurat de moment". Encara que el futur és molt ambigu i sense res planificat al calendari a curt termini, l'esportista no descarta l'opció de poder arribar a un nivell més alt. "Si fa un any no em plantejava fer tot el que estic realitzant ara, doncs anar a unes olimpíades o a uns mundials és massa d'hora", assenyala. De fet, estaria encantada de poder participar-hi, però el que toca es continuar treballant, millorant (aspecte que valora com a positiu pel gran marge que existeix) i analitzar-se a si mateixa.

Tot aquest viatge ha suposat una gran evolució cap a millor, evident i significativa en la marca Raquel Balboa. "Em noto més còmoda, molt més segura i estable a la bicicleta. Sé seguir un grup, quedar-me a les distàncies adequades. I també noto un canvi en l'entrenament. No en la modalitat, sinó que s'ha enfocat una metodologia de treball al meu rendiment dins del grup Andona Racing" ha analitzat. Així doncs, quan es tracta de l'esportista és una cosa, però, quan es tracta de la persona... "Continuo sent la mateixa Raquel que està fent un doctorat en psicologia clínica i que fa més hores al dia que un doctor", afirma amb alegria.