Dimecres 17 de juliol de 2024
|
11:58 H
L'exnedadora de natació sincronitzada i medallista olímpica, Alba Cabello. (Foto: FAN)
L'exnedadora de natació sincronitzada i medallista olímpica, Alba Cabello, amb les nedadores dels clubs de la federació andorrana de Natació. (Foto: FAN)

Alba Cabello: 'El nostre esport és molt complet, t'ensenya moltes coses'

Andorra la Vella.- L'exnedadora espanyola de natació sincronitzada i medallista olímpica, Alba Cabello, aterra a Andorra com a reforç per als equips nacionals. Un exercici on s'ha volgut analitzar tant a entrenadors, com a nedadores, per poder aclarir i rectificar les febleses d'interpretació sobre el nou reglament de la natació artística. Es pretén que la contribució de Cabello afavoreixi la participació de les nedadores en competicions oficials.

Està fent un treball d'estandardització i reforç amb els equips d'Andorra. Com valora el treball en equip per la natació artística i perquè creu que és tan important?
Primer, perquè som un esport col·lectiu i d'equip, i si això no existeix, és impossible, tant en nedadores com en entrenadors. L''staff' també ha de tenir molta cohesió. I segon, perquè se'ns ha afegit un canvi de reglament l'any passat. En part, hi ha coses favorables, i d'altres que no ho són tant, però, que acaba sent un estira i arronsa entre entrenadors i nedadores. Ara, una entrenadora ha de conèixer al seu equip a la perfecció, saber fins a on pots declarar, perquè actualment declarem la dificultat. Has de saber les qualitats i el nivell que tenen les nedadores per poder fer-ho, i arribar a un compromís entre les dues parts que ho acompliran i ho faran. Si no, et penalitzen.

Prèviament, havia fet un exercici similar amb algun equip a Espanya o fora d'Espanya?
Soc directora tècnica de la federació catalana i és el que faig.

I del treball d'estandardització, a part del que ja s'ha comentat del treball en equip i la cohesió entre tots els integrants, quin creu, en l'àmbit tècnic, que és el punt més important?
És que ara mateix, tot és important amb el nou reglament. Per exemple, si tu declares una rotació de 180 graus i la nedadora en fa una de 170 graus, això deriva en una greu penalització. Llavors, es basa a fer moltes repeticions al nostre esport. En veritat, ja era això, però ara s'agreuja amb aquesta dificultat, on has de realitzar exactament el que has declarat.

Ha estat exercint com a nedadora artística durant molts anys. Quins aspectes que vostè ha pogut obtenir, li agradaria que les seves nedadores aconseguissin en un futur?
Només amb què les meves nedadores puguin arribar a aconseguir un quart del qual jo he viscut, estaria molt contenta i agraïda. Al cap i a la fi, la sincronitzada m'ha aportat experiències per la vida, vivències i aprenentatges, i és el que he pogut extrapolar a la realitat. A més de tots els valors que et dona l'àmbit esportiu. Des del meu punt de vista, el nostre esport és molt complet, t'ensenya moltes coses. I de vegades, l'esportista no n'és conscient, però, al final, tot el que és sacrifici, constància, perseverança, compromís... ho portem integrat. És així pel fet que la nostra disciplina ens ho aporta i són els teus valors afegits que tens com a persona.

A banda d'aquesta estada curta al país, suposo que es planteja venir més vegades a Andorra per continuar treballant amb els equips, veritat?
Sí, exacte, tot el que necessitin.

Passant a les seves experiències com a esportista, ha sigut plata a Pequín 2008 i bronze a Londres 2012. Com recorda aquells moments de la seva vida?
He sigut integrant de l'equip nacional absolut d'Espanya durant dotze anys, i prèviament he format part de les seleccions de categories inferiors. Les dues medalles olímpiques van ser la cirereta del pastís, però ha sigut un munt de treball dur de molts anys, d'esforç de moltes persones. A l'hora de la veritat, un equip no som només les nedadores que ens capbussem a l'aigua. Existeix un equip de treball darrere com equips mèdics, equips federatius, equips de mecànica... de tota mena. És el treball de tot un plec de persones, que es veu reflectit en una medalla. Si soc sincera, les meves estan guardades a casa meva en caixes, perquè amb el que em quedo és amb les vivències d'aquestes dues cites. Bé, no només d'aquestes dues, que han sigut com la suma. Més bé de tota la carrera esportiva.

I per finalitzar, el fet de ser medallista olímpica sempre aporta un prestigi, un nom. A vostè, a escala professional i com a persona, li aporta una pressió extra?
No, a mi personalment, no. Sempre ho dic, tu pots ser bona nedadora o haver assolit el que jo he arribat a aconseguir i no voler ser entrenadora, o que no t'agradi la docència. Tot plegat, nosaltres som educadores i pot ser que no t'agradi. A més, des de l'any passat soc controladora tècnica en 'aqua' de la federació internacional, i és una experiència més. És un àmbit totalment nou, on m'he hagut de formar, més enllà de tots els coneixements i objectius que he obtingut a la meva carrera. Ve a ser una formació constant.