Dimecres 17 de juliol de 2024
|
11:36 H
(Foto: M. P.)

Moltes gràcies pel viatge i fins molt aviat!

Andorra la Vella.- Sovint, quan comences una nova aventura, et vas fixant petites metes, petits reptes, però no acabes visualitzant mai quin serà el moment en que el trajcte s'acabarà, en que l'àrbitre farà sonar tres cops el xiulet per assenyalar el camí dels vestidors i doni el partit per finalitzat. Una mica això és el que he anat fent al llarg d'aquests 30 mesos, d'aquests gairebé tres anys que he tingut la sort, i ho dic així, la sort, de poder explicar la realitat esportiva del país des d'aquesta pàgina i això ha estat gràcies a les diferents direccions de l'ANA i a tots els companys amb qui he treballat. Amb total llibertat i independència, l'Agència de Notícies Andorrana va confiar en mi per engegar un projecte tant incert com innovador, que era el de crear un diari digital esportiu al país.

D'ençà que vam aixecar la persiana digital, per fer un paral·lelisme amb el món tangible, he pogut explicar Jocs Olímpics, ascensos, descensos, campions, lesions, reaparicions... i un llarg etcètera de situacions esportives grans, molt grans, i també aquelles més petites. Perquè si una cosa té l'ecosistema esportiu d'Andorra és que és enorme. Molt més del que mai m'hagués pogut imaginar. Durant aquests dos anys i mig he posat el focus i l'accent en l'esport gran, clar que sí, en els grans transatlàntics del país com és el MoraBanc, l'FC Andorra o l'esquí; però també he intentat arribar als més desconeguts, a l'esport femení, al de base... i ja us ho dic ara, que això és tan gran que no ho he aconseguit i m'han quedat moltes veus a qui poder posar aquest modest altaveu.

Però el que sí que he pogut fer ha estat utilitzar l'esport com a vehicle per explicar històries de vida. Per narrar situacions històriques, batalles de David contra Goliat on la fona no sempre encerta l'ull del gegant, com el cas del Santa Coloma plantant cara a la Conference League a l'AZ neerlandès. Històries de superació, com el retorn de la Sandra Herver als tatamis. Les lluites contra i amb la muntanya de l'Stefi Troguet o el Domi Trastoy. Viure dues Copes del Món de piragüisme amb una marcada presència andorrana. El record del Dani Torres, que la seva filla Íngrid va portar fins al desert en la Panda Trail. La primera victòria en competició oficial de la selecció de futbol femenina. La irrupció de la primera nedadora de llarga distància del país... i així un llarg seguit de coses que han passat... en només dos anys!

I algú pot pensar, "i aquest, perquè ens fot aquest rotllo ara?". Doncs perquè acabo la meva etapa al capdavant d'aquest projecte i passo el testimoni a les meves companyes que continuaran acostant-vos la realitat esportiva del país, amb la marca de qualitat que sempre suposa l'ANA. Com deia al començament, per mi ha estat un honor i un plaer poder aglutinar aquelles dues passions amb què somniava de petit: escriure sobre esport. Ara, com a lector i espectador, seré un més dels enamorats dels diferents esports que descobreixes un cop trepitges el Principat. Per acabar... als qui us he molestat amb demandes i preguntes incòmodes, a qui m'he fet pesant amb correus i trucades, només us puc dir... ho sento... feia periodisme. I si tu lector, has arribat fins aquí, i has gaudit amb alguna de les històries que t'he explicat, mil gràcies! Perquè hauràs fet que el viatge hagi valgut la pena.