Dimecres 17 de juliol de 2024
|
12:22 H
El mànager general del MoraBanc Andorra, Francesc Solana. (Foto: E. P.)

Francesc Solana: 'El descens ens va demostrar que érem un club molt sòlid'

Andorra la Vella.- Si hi ha algú que coneix les interioritats del Bàsquet Club Andorra, aquest és Francesc Solana. Jugador del club la temporada 93-94 (quan es deia Festina), el lleidatà fa més d'una dècada que construeix les plantilles de l'entitat, passant des de la LEB Plata fins a ser un equip de play-off ACB, Copa del Rei i competició europea. Enguany, després de retornar l'equip a la màxima competició del bàsquet espanyol havent passat només, parafrasejant la famosa campanya de l'Atlético de Madrid, un any a l'infern, Solana repassa quina és la situació del club, un cop superat el sotrac de les vuit derrotes consecutives.

Estem arribant més o menys a l'equador de la primera volta del retorn a l'ACB. Com està veient l'equip?
Tots érem molt conscients que seria una temporada molt complicada, i que patiríem per guanyar partits. Crec que l'equip, a l'inici va estar molt bé. Vam treure partits amb molt bona dinàmica, però quan vam fer els canvis de jugadors, ha costat tornar a trobar el punt. Però malgrat tot, hem sigut un equip en tot moment i no ens hem desmuntat. La victòria contra Saragossa ens va tornar a donar confiança per recuperar la línia cap a l'objectiu real, que és la permanència.

No sé si el fet del començament tan bo amb aquelles tres victòries seguides, va situar les expectatives massa altes.
Per nosaltres, no. Érem molt conscients de la nostra realitat i no teníem les expectatives per sobre, però pot ser que passés, perquè els seguidors tenen dret a il·lusionar-se. A més a més, crec que hem perdut partits on havíem jugat bé i sincerament, ens manquen un parell de victòries més pel joc que hem fet. Però no podem estar tot el dia pensant en el que ens ha passat i el que no tenim, sinó que hem de pensar sempre en el següent partit. Aquest mirar endarrere ens ha martiritzat una mica durant aquests temps que hem acumulat derrotes. Pensàvem que el partit de la setmana passada el podíem haver guanyat i no el vam guanyar. Ser competitius una altra vegada i no guanyar com ens va passar a Girona o València. Partits que havíem jugat molt bé contra Unicaja, on vam fer la millor primera part de la temporada... I per estar tot el dia pensant en el que havia passat no ens ajudava. La derrota contra Gran Canaria, que va ser molt dura, ens va ajudar a fer un reinicialització del plantejament. A Saragossa l'equip va tenir una molt bona reacció i esperem que ara tinguem una bona dinàmica.

El calendari tampoc va ajudar: Barça, Madrid, València, Unicaja... i s'hauria pogut guanyar algun d'aquests partits.
Sí, però com et deia, no podem estar pensant que hem sigut competitius, que hem jugat molt bé i que hem tingut la victòria molt a prop. Aquest plantejament no ens ha ajudat. La derrota amb el Gran Canaria, per la dura que va ser davant de la nostra gent, ens va ajudar mentalment a oblidar-nos de tot el que ens havia passat fins aquell moment i a intentar començar de zero per trobar una bona dinàmica.

Vist des de fora hi ha un moment on sembla que l'equip té aquest canvi de tendència, que és amb la sortida de Goudelock i l'entrada d'Harding i Montero. Pot ser perquè Gou potser és un jugador més d'equip, molt tirador però més d'equip, i Harding i Montero són dos jugadors que els agrada molt tirar i tenir la pilota. Ha costat que l'equip reencaixés amb aquestes noves direccions de joc?
Ha costat l'entrada d'Harding, que era el nostre fitxatge estrella de l'estiu, la gran aposta del club. Vam decidir esperar-lo fins que estigués bé i tots érem conscients que Goudelock era un fitxatge temporal. Ens va ajudar molt en els últims partits, però no en els primers, ja que a ell li va costar molt ficar-se en forma. No va ser un jugador que ens aportés molt a principi de temporada, sinó que ens va ajudar a guanyar els partits un cop arrencada la temporada. L'entrada d'Harding sabia que ens costaria perquè ell feia temps que no jugava, havia de posar-se a punt i havia d'agafar confiança. Ara, cada dia està molt millor, i confiem molt en el seu rendiment i en la seva capacitat d'anotar. I l'aposta de Montero és de club, de futur i que sabíem el talent que tenia. Sembla que hagi costat reencaixar aquestes peces perquè no hem guanyat. Però el fet que a l'equip jugués bé, competís, ens reafirmava en la bona direcció. Cada vegada tothom està molt més conscienciat de quin és el seu rol a dins de l'equip.

Un altre canvi important és en la posició de base. Montero és força diferent de Markel Starks.
Són força diferents. Quan fitxàvem Montero sabíem que tenia una gran qualitat i no podem treure la virtut dels jugadors, igual que passa amb Harding, que són anotadors. Starks és un jugador anotador i que volíem tenir com a base anotador, però ell no es va acabar adaptant a la realitat de l'equip i això el va anar traient de la rotació cada vegada una mica més. Realment, ell tenia més ganes de marxar que de fer-ho bé i per això està fora.

Parli'ns de Madsen, que ha arribat per cobrir la baixa de Tyson Pérez.
Estàvem buscant un perfil com el de l'Àlex que ens pogués ajudar de les dues posicions interiors per si teníem alguna lesió més. Ens han passat moltes coses i ja tenim experiència en buscar recanvis. Penso que ens ajudarà a ser més complets en el joc interior, sobretot en el tema del rebot que és el més hem patit amb aquestes derrotes. Hem tingut l'oportunitat de fitxar-lo ara que havia acabat la seva participació en la Champions League i s'ha obert un mercat per a jugadors d'equips que han acabat la seva participació en la Champions i que no volen seguir en els equips del nord d'Europa. Esperem que la seva adaptació sigui ràpida i la seva predisposició és màxima. Té molta il·lusió per jugar a l'ACB, perquè al final és el màxim atractiu que tenen els jugadors europeus. Esperem que ens ajudi a guanyar, que és el més important per al club.

Una de les apostes fortes del club ha sigut no fitxar cap pivot contrastat a l'ACB i mantenir la parella de la LEB Or. Comencem per Felipe dos Anjos; quant l'ha perjudicat el fet d'anar al Mundial?
Crec que l'ha perjudicat essencialment en el seu estat de forma, perquè ell ja coneixia l'ACB. Però com et deia el que sí que l'ha perjudicat molt és que va arribar del Mundial amb un estat de forma que estava molt lluny dels seus companys, que ja portaven tota la pretemporada. Això ha fet que li hagi costat agafar confiança i ha repercutit en el seu joc. Hem de pensar que per veure el Felipe de la temporada passada, per a ell és molt important tenir confiança i li està costant. Però cada dia va una mica millor i està creixent amb l'equip.

Al seu costat hi ha Marin Maric, que ha estat una de les revelacions de l'inici de temporada.
Potser a qui no el conegués li podia provocar dubtes, però avui en dia podem parlar que és un dels millors cinc de l'ACB amb números, i per a nosaltres un jugador molt important. Érem conscients del que ens podia donar i segurament eren lògics els dubtes que tenia tothom, però amb el rendiment que ha tingut des de la jornada tres els ha esvaït. Estem contents i volem que segueixi així. Ha millorat fins i tot el millor Maric de la temporada passada i ens ajuda al fet que tot l'equip sigui millor. Té una gran virtut que és l'entrega amb què juga i això ens ajuda molt.

Tirem endarrere i anem al mercat de fa dos estius, el de planificar l'equip per pujar de categoria. Va fer apostes importants signant homes com Rafa Luz o Tobias Borg, però també joves per explotar com Juan Rubio. Com el fa sentir que la base que va fer a LEB sigui també la de l'ACB?
Eren fitxatges bastant segurs perquè tenien experiència i molts d'ells ja havien estat aquí, com Czerapovic o el mateix Rafa Luz. El que volíem fer era un equip i ho vam aconseguir. Vam perdre quatre partits en tot el curs, que són xifres que segurament no els donem molta importància, però si mires ara a la LEB, abans d'acabar la primera volta, els dos primers ja en porten tres. Tots sabíem que l'objectiu seu era tornar a l'ACB i es mereixen ser-hi. A més a més, crec que aquest nucli, que és l'ànima de l'equip, ens ha ajudat molt a passar els moments més complicats d'aquesta temporada. I això és una cosa que jo valoro molt, perquè ens fa ser un bloc molt més sòlid. El fet d'haver passat la temporada passada junts, ens fa costat a i ens dona fonaments per ser més sòlids del que podríem tenir amb molts jugadors nous.

Parlem de l'entrenador, Natxo Lezkano. El curs passat, que tot anava llançat, era fàcil que no es posés nerviós. Però tampoc ho ha fet en aquest tram complicat de la temporada. Es referme'n en l'aposta feta?
Ell té la confiança que té el club, però està clar que les derrotes ens minven a tots i et fa dubtar. Però crec que el fet que hem estat molt junts tots i seguint un camí i donant-nos suport ens ha ajudat a passar aquest moment. Ja et dic, confiança màxima i crec que és una persona amb experiència amb situacions viscudes com aquesta, que ja ho ha passat. Tots remem cap a la mateixa direcció que és la salvació i sumar a 12-13 victòries tan aviat com sigui possible.

Aquesta és la primera plantilla que té, en molts anys, sense cap jugador nascut a Andorra. No sé si els ronda pel cap intentar el fitxatge de Quino Colom?
No, jo crec que aquest fitxatge ja no es produirà. Portem entre nou i deu anys a l'elit i malgrat que hem intentat creuar-nos diverses vegades, la seva carrera ha anat cap a altres costats. Ara va decidir anar a Girona en el que pot ser un dels darreres contractes; ell ha tingut una carrera molt exitosa, però a vegades passen aquestes coses, que els equips i els jugadors no es troben. No sé si encara tindrem alguna oportunitat més de creuar aquests camins, però crec que la seva carrera no va cap aquí. No obstant això, en el futur no se sap mai el que pot acabar passant.

Té previst que hi hagi algun moviment més de la plantilla?
Mai es pot donar res per tancat del tot. Com pots pensar una setmana un jugador es trenca el dit fent una esmaixada... sempre passen coses. Hem d'estar pendents dels jugadors que es poden quedar lliures, si són opcions per firmar, si ens interessa. Prendre decisions no és fàcil, però sempre hem demostrat que el club està preparat. Si es donen opcions que s'adapten al pressupost i milloren l'equip, com vam fer al principi amb Montero, s'han de signar. O ara, amb Madsen. Sempre tenim un ull posat en tot allò que es mou.

Anem a vostè. És l'arquitecte de tots els ascensos des de LEB Plata i d'alguns dels millors resultats de la història del club. Ara que ja fa més d'una dècada que està en el càrrec, com encara el futur?
La temporada passada ens va servir per adonar-nos de moltes coses. Crec que el club ha crescut, tant socialment com de fer coses noves, d'intentar millorar, i estem en aquest camí. Ens queden molts anys d'equip a l'ACB, n'estic segur. Però una de les coses de les quals estic més content, tot i el descens esportiu, és que som un club sòlid i vam fer les coses bé. No teníem deute com va passar l'època del Festina. Socialment, el club va créixer tot i baixar. El suport que vam tenir de tota la part pública del país, dels patrocinadors... va demostrar que el nostre projecte era sòlid, i això ens ha donat molta força per tornar a començar. Tenim clar que aquest any l'objectiu és salvar-nos i que hem d'anar pas a pas per tornar on érem.