Ordino.- La Federació Andorrana de Natació ha fet un pas endavant des de la pandèmia mundial de la Covid-19. L'ens federatiu que lidera Joan Clotet ha multiplicat les activitats de formació així com els bons resultats en l'àmbit internacional, creixent en disciplines com la natació artística o la llarga distància en aigües obertes. Quan encara el darrer any del seu mandat, i amb el repte dels Jocs dels Petits Estats a la cantonada, Clotet fa balanç dels tres anys que porta al capdavant de la federació des del CTO, on s'ha de construir una infraestructura clau per al futur de la natació.

President, es tanca un any que ha estat especialment intens.Sí, la veritat és que és una temporada, la 2022-2023, molt potent. Des de que ens vam presentar, portem tres anys que no han estat fàcils. Hem passat una pandèmia i hem fet moltes coses i això ha estat en gran part per la implicació de la junta directiva, que hem tingut una visió de creixement de la natació i en general, i hem buscat el millor equip tècnic per poder treballar-ho conjuntament amb els nedadors, tant els que tenim aquí treballant directament amb nosaltres, així com els que estan fora.

Concreti'ns una mica més aquesta temporada.
Puc dir que hem fet especial èmfasi en la tasca formativa; per exemple, que els exnadadors que ho vulguin puguin tenir el primer i el segon grau d'entrenadors. El següent repte és fer el tercer i arribar a l'escala més alta. També s'ha fet un pas més en artística, on s'ha impartit el primer grau. Però no només això sinó que hem acollit clínics, cursos d'àrbitres, de jutges, tant del país com de fora. Especialment important és aquest darrer últim perquè ens dota d'una plantilla de jutges a Andorra i no haurem de recórrer fora, a altres federacions. En l'àmbit més institucional hem refermat la bona entesa amb federacions veïnes i hem fet convenis amb la catalana, l'espanyola i la portuguesa. Si tit va bé el 2024 signarem amb la francesa.

Com estan les relacions amb el COA?
Són molt bones. Precisament, i en el marc dels Jocs dels Petits Estats del 2025, hem traslladat al Comitè Olímpic Andorrà la possibilitat que la natació artística pugui ser part del programa. Hi ha hagut molt bona acollida a la proposta i ja s'estan fent tots els dossiers pertinents perquè pugui formar part de la cita esportiva. Pensem que, com a país, tenim molt marge de creixement en aquesta modalitat i fora bo que formés part dels Jocs.

Per tant, la natació artística podem dir que és un dels reptes que afrontaran els pròxims anys?
Efectivament. Ara hem pogut entrar a formar part del Bureau de la Confederació de Natació del Mediterrani per tal de poder acollir algun campionat d'aquesta disciplina, a escala internacional, aquí al país.

Quina és la situació esportiva?
Estem molt contents amb com s'estan desenvolupant els nadadors. Recentment, hem pogut confirmar dues beques de World Aquatics. Una pel Kevin Teixeira, que entrenarà a França, i una altra per l'Alexandra Mejia, que ens fa molta il·lusió perquè és la primera vegada que en tenim una en la modalitat d'aigües obertes i llarga distància. També tenim dos nedadors amb beques de solidaritat olímpica. Per tot això, i la base que puja, crec que estem en un bon moment; en creixement.

Són bones notícies pensant en el 2025.
I tant! El creixement és aquí i és més que evident. Per nosaltres els Jocs dels Petits Estats de casa, són molt importants i gran part de la feina que estem fent ja la focalitzem cap aquí. Aquí ja hem tingut les primeres reunions amb la Secretaria d'Estat i aquí sí que ja vam anar a marcar una mica la línia a seguir. Les ajudes que ens puguin donar, sobretot a través del COA seran molt rellevants. Tenim clar que volem jugar molt fort, perquè estem a casa i volem fer una cosa ben parida.

D'ençà que van començar, l'estructura tècnica ha canviat. Com han viscut aquestes modificacions?
Al començar, vam fer una aposta forta per tenir un director tècnic del país, i pensàvem que la figura del Hocine Haciane podia ser la que encaixés més bé en aquesta posició. Ell ens va dir que estava il·lusionat, però després la vida laboral el va portar per uns altres camins. Aquí vam començar un procés de cerca, i de totes les candidatures que vam rebre, la de l'Alfonso Maltrana és la que encaixava més en el perfil que buscàvem. Venia d'entrenar d'un club gran i ens va agradar la mentalitat que volia aplicar.

Abans li demanava per les relacions amb el COA, que pels Jocs de Tòquio van quedar tocades. Ara tenim uns altres Jocs Olímpics a la cantonada...
En aquell moment va passar el que va passar, ells creien en una cosa i nosaltres en pensàvem una altra. Però, l'entesa és això, sempre cordialment hem tractat aquestes diferències i hem retornat on érem. I al final estem treballant. Tornem a tenir una relació bona amb tots els membres, tant de la seva directiva, com del comitè organitzador dels Jocs dels Petits Estats, que presideix Xavier Espot. Estem tots al mateix vaixell, treballant per l'esport del país i pels més joves. Les diferències que puguin haver-hi, les resolem.

Directament. Hi haurà olímpics en natació el 2024?
És evident que per la natació ens agradaria. Hi ha, especialment, dos nedadors amb beques olímpiques que hi estan treballant. Tant el Tomàs Lomero com la Nadia Tudó, estan intentant fer aquestes mínimes per ser a París. Encara tenen marge. Després hi ha altres nadadors que també estan lluitant per aquestes places. Ens agradaria molt ser-hi, però els criteris no és els ha marcat el COA sinó que ho ha marcat la World Aquatics. A partir d'aquí, en acabat el COA i amb consens de tots es decideixi fer o ajudar o anar a buscar aquestes places d'universalitat, és un altre tema. Ara mateix, però el que està clar és que han de tenir unes mínimes, aquestes mínimes estan marcades i han d'aconseguir això. Si no les tenen, ara mateix no hi poden anar. Una vegada que ja passem aquests terminis i aquests timings que hi ha, aquí és un tema que s'ha de parlar amb el COA i prendre decisions.

En quin punt es troben les relacions amb els germans Lomero, després de la polèmica que hi va haver?
Els dos han nedat amb la selecció en la darrera temporada. No hi ha cap problema. En aquell moment es van mantenir converses en privat, es va arribar als acords que van ser necessaris i està tot oblidat. Tots dos són dos nedadors amb molt per fer encara i tenen ganes de continuar nedant i des de la federació els donarem tot el suport. Són referents que s'han deixat la pell per la natació.

Parlem d'infraestructures. Amb la visita del vicepresident de World Aquatics, van anunciar l'ampliació del CTO. En quin punt es troba?
Per a la natació, és molt important l'ampliació del CTO. Fer aquests carrils d'entrenament, aquesta piscina de quatre carrils d'entrenament és bàsic per al creixement. Jo ara recordo en el seu moment que quan es va fer el CTO hi havia possibilitats i dins del projecte hi havia una piscina que no es va fer i tothom se'n va penedir. Si s'ha fet el Centre de Tecnificació és per viure-hi, per tenir acció, perquè la gent hi vingui, aprofitar-ho, perquè tenir una instal·lació com aquesta se li ha de treure suc. En el seu moment es va presentar públicament, es va dir que es faria tot aquest complex i això no només beneficia a la natació sinó també a altres esports. Es va dir que es començaria el 2023, que es posaria la primera pedra, però finalment no s'ha pogut fer. Nosaltres hem parlat amb el secretari d'Estat i hem tingut aquestes primeres reunions- De moment s'ha posposat per altres circumstàncies, però nosaltres com a federació estem convençuts que es farà i vetllarem perquè així sigui.

Com d'important és la piscina del Centre de Tecnificació per al creixement de la natació al país?
És esencial perquè al final ho tindríem tot aquí, a Ordino. A nivell de païs, ens repercutirà molt postivament perquè hi haurà més clubs que faran estandes al país i tindrem més espais per tal de poder-los acollir. Al final això és visibilitat a nivell internacional, nits d'hotel al país... I per nosaltres, és un espai més per entrenar i poder crèixer, patal·lelament amb les instal·lacions que ja tenim com són la piscina olímpica dels Serradells, i les que hi ha de 25 metres al país, sense oblidar la del Pas de la Casa. Tindrem un potencial encara molt més gran que haurem de saber aprofitar.