Escaldes-Engordany.- Contra tot pronòstic, sense que ningú s'ho esperés i de la manera més, diguem-ne poc diplomàtica, el secretari d'estat d'Esports, Alain Cabanes, va tancar, de cop, la possibilitat que l'FC Andorra continués a l'Estadi Nacional el curs vinent. Ho va fer en una entrevista en els matinals de Ràdio Nacional d'Andorra, i a la tarda, la ministra del sector, Mònica Bonell, va refermar la postura tot afirmant que la renovació del conveni no estava sobre la taula. Aquesta decisió ha agafat amb el pas canviat a l'FC Andorra, que després de l'espantada d'Encamp i a nou mesos de finir l'actual acord amb el Govern, no té ni tan sols terreny per posar la primera pedra de l'estadi. Dit d'una altra manera, en els darrers dos anys, els tricolor no han fet res per tenir casa pròpia. Les negociacions per construir al costat de la Borda Mateu estan en stand by i el més calent és a l'aigüera.

Les possibilitats per què el futbol professional continuï al Principat són cada cop més escasses, i es redueixen a tres escenaris: un acord amb la Federació Andorrana de Futbol per tal que, temporalment, l'estadi que la FAF està construint a Encamp i que compleix la normativa UEFA per a partits internacionals, sigui també la nova casa dels tricolor. Si es produís, seria una d'aquelles jugades del destí, ja que després de jugar amb el comú de la parròquia encampadana, on l'FC Andorra no volia tornar, podria ser la seva única sortida. Les relacions amb la FAF, però, tampoc són les millors, ja que com va dir el mateix Fèlix Àlvarez, president de l'ens federatiu a una entrevista a ANA Esports, no els va agradar com va anar tot el procés de Prada de Moles i el desistiment tricolor sense notificar-ho a la FAF, amb qui tenia un conveni per als camps d'entrenament.

La segona de les opcions és assolir un acord amb un privat, signar definitivament el contracte de lloguer dels terrenys, fixar una data d'inici i final d'obres i negociar una nova moratòria amb el Govern, però aquest cop sí, amb documents que avalin la construcció del nou estadi. Sembla poc probable, avui dia, però és una opció més. La tercera en discòrdia és l'Estadi Comunal. El comú de David Astrié ha reiterat per activa i per passiva que ha de ser unes instal·lacions per la població, i més en vistes dels Jocs dels Petits Estats del 2025. No obstant això, no es pot pas descartar que si l'FC Andorra situa euros sobre la taula i es fa càrrec d'una part de la remodelació de les instal·lacions, hi pugui haver acord. Tanmateix, hi hauria un temps d'interregnes que tornaria a passar per una ampliació més al Nacional, perquè sembla poc probable que amb poques reformes i fetes en tres mesos, laLiga avalés el vell Comunal.

Fora del país
Cada cop pren més força que l'FC Andorra deixi de jugar al Principat. Així doncs, i també mirant cap a Catalunya, hi ha poques instal·lacions que puguin aixoplugar partits de futbol de màxim nivell. Deixant de banda els camps de Barça, Girona i Espanyol, només resten tres estadis que, amb més o menys modificacions, puguin ser acceptats. L'opció del Johan Cruyff, casa del primer equip femení blaugrana, sembla pràcticament descartada.

El Camp d'Esports de Lleida. Una de les opcions més lògiques si es té en compte la proximitat. No obstant això, d'ençà de l'ascens del 92 a Primera Divisió per la desapareguda Unió Esportiva de Lleida, les instal·lacions no s'han millorat, ans al contrari i darrerament s'ha vist que no travessen el seu millor moment. A més a més, recentment, hi ha hagut un cert conflicte entre Atlètic Lleida i Lleida Esportiu (qui en té l'ús) sobre qui hi havia i no havia de jugar al Camp d'Esports. Un tercer convidat podria enrarir més la situació. Les instal·lacions són municipals i caldria parlar amb la Paeria.

El Nou Estadi de Tarragona. La instal·lació tarragonina va ser habilitada per al futbol professional durant la primera dècada dels 2000, on el Nàstic de Tarragona va disputar la Primera Divisió. L'Estadi, que ha tingut una altra reforma recent amb motiu dels Jocs del Mediterrani, podria complir amb relativa facilitat les condicions del futbol professional. No obstant això, Tarragona és a tres hores en cotxe d'Andorra, i el trasllat a la capital tarragonina seria enterrar l'afició tricolor. Caldria negociar amb el Nàstic i l'Ajuntament de Tarragona.

El Municipal de Palamós. No fa ni 10 temporades, el Municipal de Palamós, casa del degà del futbol català, va acollir al Llagostera, durant els dos cursos que l'entitat de la Costa Brava va disputar a Segona A. Com en el cas de Tarragona, l'estadi seria relativament senzill d'adaptar; no obstant això, cal tenir en compte que encara queda més esquerrer que l'opció anterior. En la mateixa línia hi hauria Vilatenim a Figueres.

Trasllat definitiu
En tot aquest entramat, no es pot perdre de vista que l'empresa propietària de l'FC Andorra també té la propietat del Nàstic de Manresa. La capital del Bages, actualment, compta amb el Nou Municipal Congost, de gespa artificial, i amb 3.700 espectadores que, amb una reforma similar a la que va rebre el Nacional, podria complir els requisits de laLiga. Aquest trasllat però podria suposar, definitivament, la sortida del futbol professional del país, tenint en compte l'arrelament i que els jugadors juvenils que pugen al primer equip no ho fan del planter tricolor, sinó que ho fan des del Nàstic de Manresa. Tots els escenaris estan oberts, fins i tot que després de les eleccions comunals del desembre, tot canviï per art de màgia. Perquè no es pot oblidar mai que estem en precampanya.