Andorra la Vella.- Andrea Henderson és la jugadora amb millor rànquing del país en escacs. Amb només 22 anys lidera una fornada de jugadores joves que estan cridades a marcar una  època en els escacs del Principat. Després de completar a Edimburgh la carrera d'astrofísica, Henderson apunta a centrar-se de manera inequívoca en el món dels escacs. ANA Esports parla amb ella en una de les seves estades a Andorra, per conèixer quins són els reptes de futur que es marca.

Com li està anant aquesta temporada?
De moment, he jugat molt poc perquè he estat molt centrada en acabar els meus estudis. Des de que va acabar l'Olimpíada, només he jugat dos tornejos, però és que et confesso que l'Olimpíada ha estat el torneig de la meva vida!

Per què ho va ser?
Portava tres anys pràcticament sense jugar. I poc abans del torneig em vaig posar a estudiar jugades per no fer el ridícul. Però un cop allí, vaig sumar set punts i mig, que és el millor resultat que he fet mai. Només vaig perdre una partida! Va ser genial i crec que no havia tingut mai tantes ganes de contiuar jugant. 

Va quedar satisfeta amb el seu rendiment doncs.
Sí i no. Vaig jugar bé, perquè sinó no hauria aconseguit aquests resultats, però sempre em deixava alguna cosa en les partides. O un peó, o un cavall... Pot ser era que, a causa dels estudis, no estava centrada del tot. Però un cop vaig acabar la carrera vaig jugar un campionat de ràpides i em va sortir força bé!

Quins reptes s'ha marcat a curt termini?
Doncs, en acabar el 2024 m'agradaria arribar als 2.100 punts en el rànquing. Per aconseguir-ho m'he marcat el repte de jugar un torneig al mes, i la resta de dies estar molt centrada estudiant escacs; dedicar-li almenys una hora al dia. 

Com definiria el seu estil de joc?
Soc súper agressiva! El meu joc és agressiu fins  al punt que li haig de donar mat molt depressa  i és igual si clarament no està funcionant. Si no està funcionant, li donaré guerra fins que funcioni. Però aquest estil de joc provoca que perdi un munt de partides. I tampoc no em rendeixo amb faciliat, encara que hagi perdut moltes peces, i fa que a vegades la gent es pugui enriure de mi, perquè tinc un peó i el rei i continuo lluitant i qui sap! Pot ser ho corono.

Podríem dir que juga per instint?
Sí! Però l'instint no sempre em funciona (diu amb un somriure).

Si ha d'escollir, què prefereix, partides curtes o llargues?
Definitivament les llargues. En les ràpides m'ho passo molt bé, però generalment sempre acabo enfadada amb mi mateixa! Per això, prefereixo les més llargues. 

Juga molt en línia?
I tant! Quan estic al gimnàs o vaig per l'autobús, qualsevol moment és bo! Avui en dia a chess.com hi ha milions de jugadors i és fàcil trobar partides per a les diferents modalitats que té. 

Però prefereix partides virtuals o amb el taulell real?
Són diferents. Quan estic amb l'ordinador o la tablet, m'agrada jugar. Però crec que ho gaudeixo més quan estic amb el taulell davant.

Creu que veure el jugador té molta incidència?
En pot tenir, sens dubte. Però crec que veure les reaccions del rival no és tan important com pot ser amb el póker. Per exemple, jo quan faig alguna cosa malament, em poso vermella, se'm posen les orelles roges com un tomàquet. No puc fer res per entrenar això, per tant em centro en la resta.

El món dels escacs mai havia tingut campions tan joves. Estem en un canvi generacional?
Avui en dia, els joves, precisament amb el que parlàvem dels escacs on line, tenen molts més recursos per millorar el seu joc. A banda que hi ha països, com per exemple la Índia, que potencien els jugadors d'escacs i acaba sent un ascensor social. A banda també, que és molt més fàcil accedir als escacs.

Què vol dir?
Abans, si vivies en un poblet petit, era molt complicat poder trobar classes, rivals... però avui en dia, amb els escacs en línia això no passa i pots tenir un autèntic campió del món donan-te classes a qualsevol lloc del món. És un canvi cultural molt important entorn als escacs. A més a més, l'irrupció de les carreres tècniques afavoreix també els escacs, perquè al cap i a la fi, matemàtiques, enginyeria escacs... són coses que van de la mà.

Per què creu que hi ha una irrupció dels escacs femenins?
Doncs no et sabria dir. Hi ha hagut una jugadora, Judit Polgar, que va estar entre els millors jugadors del món, homes i dones. Però no crec que això sigui una inspiració realment. Al final és un joc d'intel·ligència i aquí no hi ha diferències físiques. Crec que hi ha moltes noies que volen demostrar que estan al nivell dels homes o fins i tot superior; aquesta és la nostra gran motivació.

Quina evolució espera tenir en els propers anys?
Mentre estava a Edimburg, vaig compartir molt temps amb un jugador grec, que estava entre els 40 millors del món i vaig poder aprendre molt. Ara mateix estic molt motivada per impulsar la meva carrera i em marco el repte dels 2.100 punts ELO per a l'any vinent i assolir els 2.300 en un màxim de cinc anys.