Andorra la Vella.- L'FC Andorra s'ha quedat sense davanters. I no, no és un eufemisme per fer referència a la manca de gol que ha tingut el conjunt d'Eder Sarabia durant el curs passat, sinó que és perquè només Christos Albanis i Jacobo, dels 6 atacants que hi havia el curs passat continuen. És a dir, s'han acabat les cessions de Mustapha Bundu i Germán Valera, Carlos Martínez ha confirmat ja la seva eixida, i fins a dia d'avui, Sinan Bakis no ha renovat el seu contracte que fineix el pròxim 30 de juny.

Entre els noms que, a hores d'ara, han sonat com a fitxatges, l'únic davanter és Fer Niño, del Villarreal, un jugador que apunta a no ser fàcil de fitxar. Acceptant que fa falta un nou amb cara i ulls per afrontar el segon any a LaLiga SmartBank, per fer les funcions de Carlos Martínez, per què no Berto Rosas? Per què no un jugador format a la casa i que ajudaria que el país es sentís més identificat amb el club comptant amb un jugador de la selecció andorrana?

El seu rendiment amb la selecció nacional està fora de qualsevol dubte. En la darrera setmana, va marcar en el partit contra Isreal un gol d'aquests de davanter centre pesat, de seguir la pressió, i no exempt de qualitat en la definició. I només 24 hores després, amb la selecció sub21, en la primera pilota que va tocar, entrant des de la banqueta, va marcar un golàs de volea des de la frontal de l'àrea. El que dèiem, un autèntic home gol.

El davanter centre és propietat de l'FC Andorra, que està un any i mig cedit al Betis B, es reivindica cada partit que juga amb la selecció nacional. No només pels gols que està marcant, que també, sinó pel treball i l'esforç, així com els recursos que dona als seus companys d'equip. Convindrem que, pot ser, avui dia no està per ser titular a Segona A, però ben segur que té qualitat suficient per formar part de la plantilla tricolor i ser el recanvi del 9 titular i tot un sacsejador de partits. I més, veient el rendiment que han tingut tots els fitxatges de davanters aquest curs. Ara, com sempre, la decisió està en mans de Jaume Nogués.