Andorra la Vella.- L'FC Andorra sembla un equip nou, renovat, i torna a mirar, encara que sigui de reüll les posicions de play-off d'ascens. Després d'acumular sis jornades sense perdre, sumant 9 dels darrers 18 punts en joc, els d'Eder Sarabia tornen a estar més a prop de poder lluitar per ser equip de primera divisió que no pas per tornar a Primera RFEF. Segurament hi ha moltes causes que expliquen la metamorfosis de l'equip tricolor que l'ha portat a puntuar a casa contra el Las Palmas o a sumar en camps tan complicats com Ipurua o Mendizorrotza. Però n'hi ha una que salta a la vista. L'equip ha tancat a pany i forrellat la porteria coincidint amb la consolidació d'una estructura defensiva liderada per Nico Ratti, que s'ha consolidat sota pals i ha posat punt final (de moment) a les rotacions al marc.

Sempre tan amant de les rotacions, Sarabia ha consolidat els sis homes que li han de guardar l'esquena a la parcel·la ofensiva. Els seguidors tricolor, per primera vegada, poden començar a recitar una alineació de memòria. I és que a ningú sorprèn ja el Ratti, Alti, Mika Mármol, Pastor, Pampín, Marc Aguado i el que vingui després. La consolidació d'aquest bloc ha valgut a l'FC Andorra només rebre 2 gols en els darrers sis partits. Una mitjana de 0,33 per partit, que donen números a l'FC Andorra similars als dels primers classificats de la lliga. De fet, i es vol embolicar la troca, els dos gols que encaixats, que van ser en el partit contra l'Ibiza, van coincidir amb el canvi d'Aguado per Jandro, un dels darrers partits on s'ha tocat l'estructura defensiva.

Aquest entramat defensiu hi ha qui podria pensar que ha arribat a causa de les baixes, però res més lluny de la realitat. De fet, l'aposta per Ratti poc té a veure amb baixes. L'argentí, que començava la temporada pugnant amb Vidal per ser el suplent de Lizoain, s'ha apoderat de la titularitat en base amb el que fa anys que demostra al Principat. Una gran sortida de la pilota amb els peus i solvència sota pals que compensen les mancances en el joc aeri. Quelcom similar passava amb Adrià Altimira, qui no semblava pas la primera opció per Sarabia, que es decantava més per Álex Petxarroman. El jugador cedit per l'Athletic Club, però, després de la lesió, no ha tornat a ser el que s'albirava a principi de temporada i ha acabat caient en l'ostracisme. En el centre de la defensa, la baixa d'Adrià Vilanova semblava consolidar l'eix Mármol-Alende. No obstant això, Pastor titular en els darrers cinc encontres, ha acabat guanyant la partida al gallec. En el carril esquerre, Pampín sí que ha sabut aprofitar la baixa de Martí Vilà i ni tan sols l'arribada d'Àlex Valle l'ha mogut del lateral. Per davant, Aguado sempre ha estat la peça angular per Sarabia, que pocs relleus li ha donat amb Jandro.

L'única taca en l'expedient continua sent la manca de gols. En el mateix període el club ha anotat només 6 gols, quedant-se en tres encontres sense marcar. Si Sarabia aconsegueix tocar la tecla correcta en la parcel·la ofensiva, tal com ha acabat fent en la rereguarda, els tricolor ben bé poden somniar en arribar a la sisena posició, que avui els queda a 8 punts i ocupa el Cartagena. Resten 21 punts per sumar-se i la dinàmica i la moral de l'FC Andorra està en el punt més elevat de la temporada. La segona divisió ja ens ha ensenyat mantes vegades que estar tota la temporada en posicions d'ascens no garanteix res i acostuma a anar-los millor als que arriben amb força al tram final. Que li preguntin sinó al Girona o al Rayo Vallecano. Somniar continuar sent gratis. I si...