Dimecres 17 de juliol de 2024
|
11:29 H
Els jugadors de l'FC Andorra celebren un gol aquesta temporada. (Foto: FCA)

El gol, el rei del futbol

Andorra la Vella.- Des del primer dia que va començar a rodar una pilota, dins un camp rectangular, amb l'objectiu de ficar-la dins una porteria, van començar les frases fetes entorn d'això, al gol. Perquè, precisament, aquest és el tret més diferencial en el món del futbol, soccer, calcio o com n'hi vulgueu dir. No descobreixo pas cap secret tot afirmant que per guanyar partits, s'han de marcar gols. Aquesta afirmació que cau pel seu propi pes, té el mateix problema que el sentit comú; sí home, aquell que és el menys comú de tots els sentits. Doncs amb el gol i el futbol passa quelcom similar; moltes vegades ens perdem en anàlisis tàctiques, posicionament, tall de la gespa, cop de pilota i llum de led, per analitzar-ho tot plegat, quan, a voltes, tot acaba sent més simple. Guanya qui marca més gols.

Després d'aquest primer paràgraf, tant dens com redundant, vull arribar a la realitat que viu avui l'FC Andorra. Probablement, l'equip que té més mèrit de la Segona Divisió A, tant per pressupost com per aposta esportiva així com per l'edat dels seus jugadors. Un projecte engrescador, basat en el bon tracte a la pilota i amb un tècnic que és un autèntic integrista d'aquesta manera de veure el futbol. Probablement, si els rondos i la possessió donessin punts, els tricolor ja serien equip de Primera Divisió, però la realitat és que després del punt del passat cap de setmana, estan sis per sobre del descens. I la sensació que impera en cada partit és que costa molt, moltíssim, massa fer un gol.

Durant l'estiu, quan s'anunciaven els fitxatges, en les clàssiques xerrades que teníem els periodistes en sortir de les presentacions, hi havia dues faccions. Els que crèiem que tot s'estava fent molt bé, però que faltava un davanter o migcampista golejador, i els que tenien confiança en què alguns dels joves que havien aterrat o dels fitxatges de darrera hora aportessin aquest punch anotador. La realitat avui, quan resta poc més d'un terç de competició per jugar-se és que l'equip està mancat d'aquests jugadors capaços de convertir tot el futbol que es genera, que és molt, en gols. L'equip n'ha marcat 28, una xifra que no arriba a un per partit i n'ha encaixat 27. Pràcticament idèntics guarismes. Suficients, tal vegada per assolir la permanència, que és l'objectiu real de la temporada, però justos per mirar més amunt. Tot i que, i ho admeto, per moments de la temporada vaig arribar a pensar: pot ser sí que hi ha més gol del que semblava i entrarem en play off. Avui, torno a veure-ho com ho veia a principi de curs.

No crec pas que la temporada estigui en perill i malgrat els sis punts, crec que la permanència està garantida; tot i que caldrà lluitar-la fins a les darreres jornades. Però el que sí que cal, i segur que la direcció esportiva de Jaume Nogués ja ho està fent, és la cerca i captura d'un 9. Pot sonar a tòpic trillat, i segur que ho és, però a Segona A fan falta aquests jugadors que tenen els collons pelats de jugar-hi, que ensopeguen i fan un gol. Tot i que vagi una mica en contra natura del que sempre manifesta l'equip, jo penso en els clàssics Enric Gallego, Rubén Castro i companyia. Aquests homes gol són, a parer meu d'analista de barra de bar, el que podrien donar un salt de qualitat a l'equip i poder fer un pas més en allò que va dir Piqué, se'n recorden? Fer sonar l'himne de la Champions al Principat. I posats a fer la carta als reis, Jaume, i el Bojan?