Ordino.- Divendres 24 de febrer farà un any que Rússia va iniciar la invasió d'Ucraïna. En aquest any, on els drames humans han estat una constant pràcticament diària, els esports també s'han vist afectats pel foc creuat provocat per les conseqüències del conflicte bèl·lic. Sense que se li albiri final, s'ha arribat a un 2023 que és un any crucial per a molts esportistes, atès que, en la majoria dels casos, és el moment en què han d'aconseguir les marques mínimes per poder participar al 24 als Jocs Olímpics de París.

"Hem rebut el comunicat de 9 països que ens han indicat que si participen nedadors russos o bielorussos, ells no prendran part en les competicions" explicava el vicepresident de World Aquatics i president de la LEN, António José Silva durant la visita que va fer a Andorra, acompanyat de la FAN. Concretament, es tracta de les repúbliques bàltiques, Estònia, Letònia i Lituània, així com tot el gruix dels països nòrdics com Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Noruega i Islàndia, i també Polònia. A més a més, els atletes de Rússia i el seu aliat europeu, tenen les portes tancades en gran quantitat de competicions internacionals, on haurien de competir per assolir marques per classificar-se.

Malgrat que des del Comitè Olímpic Internacional insisteixen i recorden la Carta Olímpica, són cada cop més els estats europeus que es neguen a competir contra atletes o equips russos o bielorussos. "La solució que ha proposat el COI és com la que es va viure a Barcelona 92, on hi hagi atletes que puguin participar-hi amb la bandera olímpica o una bandera blanca, sense himne ni símbols identitaris, però ni així" relata Silva que afegeix que "el que argumenten, és que, encara que sigui sota simbologia neutra, els russos i bielorussos poden treure rèdit de la imatge; a més a més, diuen també que els atletes ucraïnesos no estan en les mateixes condicions, ja que en els seu país no poden entrenar-se a causa de la invasió i la destrucció de les instal·lacions".

Sense solució ni política ni diplomàtica a la vista, el 2023 és un any clau i la temporada d'estiu determinarà, en molts casos, quins seran els esportistes amb dret a participar en la cita més important del món. La invasió d'Ucraïna per part de Rússia, esportivament parlant, va trastocar l'actual olimpíada i com tem el vicepresident de World Aquatics "encara han de córrer molts rius de tinta abans que es pugui trobar una solució que permeti competir a tots els atletes".

El record de Barcelona 92
Els Jocs Olímpics de 1992 seran recordats per moltes coses. Algunes amb un marcat caire polític com van ser la participació de l'Equip Unificat, que ja s'havia estrenat en els Jocs d'Hivern del mateix any a Albertville, o pel fet que en plena guerra dels Balcans, les nacions que integraven part de l'antiga Iugoslàvia van competir amb bandera olímpica. Concretament Montenegro, Sèrbia i Macedònia van actuar sota els anells olímpics i amb la nomenclatura de Participants Olímpics Independents. Dues fórmules que van servir per encabir dins l'esperit olímpic dos problemes polítics de gran magnitud: la desintegració de la Unió Soviètica i la guerra dels Balcans, que en el moment de celebrar-se els Jocs, era ben viva, ja que els exèrcits de l'antiga República estaven assetjant la també ciutat olímpica de Sarajevo, seu dels Jocs d'Hivern del 84. Malgrat una situació complicada en el taulell de les relacions internacionals, l'esport va actuar aleshores de fil conductor per intentar bastir ponts per la pau. Un fet que, avui, sembla molt lluny.