Andorra la Vella.- Fa uns quants dies, en aquest mateix espai reflexionava sobre les paraules de Pablo Prigioni i la nacionalització d'esportistes. A partir del Mundial, sempre el Mundial, s'ha obert un altre debat, en la meva opinió força estúpid, però qui m'hi tiraré de cap perquè hi ha postures que freguen el ridícul. Una de les més evidents és aquella que defensa que la selecció francesa, realment era la selecció d'Àfrica. 

I clar... tenint en compte el precedent de la França del 98, on "realment" mitja plantilla havia nascut fora de França, em va donar per comprovar on eren nats els 11 titulars del combinat nacional gal. I la "sorpresa" així, entre cometes, era que tots, absolutament tots, el seu primer alè era francès. Aquí la llista: Lloris a Niça, Kounde a París, Varane a Lille, Upamecano a Evraux, Theo a Marsella, Rabiot a Saint Maurice, Tchouameni a Rouen, Griezman a Macon, Mbappe a París, Dembele a Vernon i Giroud a Chambery. És a dir, cap nacionalitzat, tots francesos de naixement encara que pels seus pares o avis podien optar a altres nacionalitats. El president de Kènia i altres cèlebres opinadors tuitaires van patinar d'allò més en aquesta ocasió.

Ara, anem a veure quants "no francesos" hi havia en la campiona del Món del 98, per veure sí aquest argument se sosté. Barthez a Lavelanet, Thuram a Guadalupe, Blanc a Alès, Desailly a Accra (Ghana), Lizarazu a San Juan de la Luz, Petit a Dieppe, Deschamps a Bayona, Karembeu a Nova Caledònia, Zidane a Marsella, Djorkaeff a Lió i Guivarch a Concarneau. Afegirem també a Leboeuf que va jugar la final en lloc de Blanc i que és marsellès, Boghossian que és de Digne-les-Bains, Patrick Vieira que és de Dakar (Senegal) o Thierry Henry que també és nat a França.

Llavors, després d'analitzar al detall aquests dos exemples del que per molts no són seleccions "pures", sigui dit de pas que aquesta paraula té tocs racistes i classistes, què fa falta doncs per ser "pur". No n'hi ha prou en ser nascut en el si del país que representes? O és que en funció de la nacionalitat dels pares llavors tens més o menys dret a representar el país que t'ha vist néixer? I sobretot, sobretot, que la realitat no acabi espatllant mai aquesta mica de racisme que dúiem dins. Perquè, no ens enganyem. Evidentment que hi ha causes geopolítiques i d'anys de colonialisme i imperialisme en les nostres societats, és evident.

Però el que no es pot fer és aplaudir la nacionalització de Lorenzo Brown, perquè realment és un fitxatge cru i pelat com el d'un equip de futbol, i després dir que la selecció francesa està composta per jugadors que no són francesos; quan la realitat és tossuda i acaba demostrant el contrari. Per què, per exemple, algú posa en dubte que els argentins són argentins, malgrat que molts tenen un marcat origen italià? O ningú s'ha preguntat per què un MacAllister juga amb l'Argentina? Doncs no, perquè són blancs.