Andorra la Vella.- El nou centre del Prat de la Creu, més conegut com a Bici Lab Andorra (BLA), que es va inaugurar el passat 6 d’octubre i que explora totes les potencialitats de la bicicleta en el món actual acull a l’interior de les seves parets la seva primera mostra temporal. Una exposició titulada "La dona i la bicicleta" que, a través del relat de 13 esportistes, pretén donar a conèixer com aquest invent es va convertir primer en un símbol de lluita per a l’emancipació femenina i, actualment, per la igualtat entre dones i homes.

La mostra, que està ubicada al primer pis de l’espai i es pot visitar gratuïtament, recull el testimoni d’esportistes com el de l’anglesa Miss Roads, filla d’un fabricant de tricicles que es va fer famosa per avançar el carruatge de la reina d’Anglaterra durant una desfilada reial amb un dels ginys del seu pare. Una gesta que, a part de convertir-se automàticament en una campanya de màrqueting amb ressó internacional per la marca, va impactar tant a Isabel II que ella mateixa va voler adquirir-ne un model per a ús propi aixecant un gran rebombori entre l’alta societat. De fet, aquests primers models pensats per a dones també van contribuir a adaptar la vestimenta per a l'època, comentava Tarrés.

L'exposició, per altra banda, també dona a conèixer la història d'Annie Londonderri, una noia americana que, amb aquest sobrenom, va fer la volta al món en solitari l'any 1984. "Va passar per països on una dona tindria problemes per a fer-ho actualment" destacava Tarrés. Una altra d'aquestes 13 dones és Marthe Hesse que l'any 1905 va formar part d'un grup de 60 ciclistes que van ser desafiats a pujar el famós coll del Tourmalet per a provar un nou sistema de dos pinyons que havia patentat un fabricant. Ella, doncs, va ser una dels únics quatre ciclistes que van arribar al cim sense posar els peus a terra. Un altre cas és el d'Alfonsina Strada, una ciclista iraniana que es va inscriure al Giro d'Itàlia l'any 1924 fent-se passar per home ja que estava prohibida la participació femenina. L'esportista es va fer coneguda perquè, tot i ser descoberta per l'organització, li van permetre seguir endavant amb la cursa gràcies al gran suport popular que va rebre. "A partir de llavors, van vigilar molt que una dona no es tornés a infiltrar en una competició masculina" explicava a tall d'anècdota.

La mostra es complementa amb un recull d’entrevistes fetes a dones ciclistes al llarg dels darrers 30 anys. Una d'elles és l'andorrana Ariadna Tudel, l'única ciclista professional que hi ha hagut a Andorra. L'exposició, de fet, mostra com "el ciclisme femení és un dels esports en què hi ha hagut més avenços" declarava Tarrés, mentre recordava que aquest any el Tour de França femení va tenir una gran cobertura mediàtica i un bon seguiment per part del públic. "Cada vegada va a més, però encara queda un abisme" assenyalava.

En aquest sentit, la mostra dedica un espai important als inicis de la lluita de les dones per obrir-se camí en el món de l’esport. "Pensa que les primeres dones que decideixen enfilar-se en un d'aquests artefactes són les sufragistes" destacava Tarrés tot recordant que va suposar una revolució. "S'enfilaven a unes bicicletes que no estaven dissenyades per la vestimenta femenina de l'època, ja que elles portaven vestits que arribaven sota el turmell.

Aquesta exposició temporal complementa la mostra fixa, una tria de 88 bicicletes històriques que formen part d’una de les col·leccuins més destacades del món cedida per la família Riberaygua.