Andorra la Vella.- Federació Andorrana de Futbol ha llençat un nou curs adreçat a aquelles persones que es vulguin iniciar en el món de l'arbitratge del futbol sala. Per parlar del moment que travessa aquest esport al país, en parlem amb Josep Anton Cortés, un dels àrbitres que porta més temps xiulant al Principat.

Quants anys fa que arbitra?
Doncs uns 15 anys. Vaig començar a arbitrar a l'any 2007.

Com va decidir que volia ser àrbitre?
A mi m'agradava jugar; i amb uns amics teníem un equip que competia a segona divisió. Però, quan ja era hora de deixar de jugar, vaig decidir que volia continuar lligat a l'esport. Amb un dels companys vam decidir fer el pas i saltar a l'arbitratge.

Amb tants anys, haurà viscut molts canvis normatius.
És cert que el reglament es va canviant. I quan se n'impulsa un, sempre es fa per anar cap a millor, tot i que en ocasions ja es veu ben aviat que no ha estat una decisió encertada. Llavors, al cap d'una o dues temporades, es torna a modificar, sempre buscant la millor opció. Com per exemple passa amb el cas de les mans, que encara no s'ha trobat la fórmula idea. Per això, cada començament de temporada cal estar a l'expectativa i adaptar-se als canvis.

Com veu el nivell de l'arbitratge a Andorra?
Considero que es força correcte i que tenim un bon nivell a la Lliga. S'estan fent esforços en matèria de formació i s'està treballant per millorar cada dia. Però en general, és un nivell correcte i que anirà a més.

Què ha de tenir un àrbitre?
Això és força personal. Però el més important és que t'agradi el FutSal, perquè, al cap i a la fi, ets un espectador en primera persona dels partits. Després has de tenir molta paciència i un caràcter fort, però a la vegada molta serenitat perquè dins la pista, amb el públic a prop, les pulsacions són molt elevades i has de saber calmar les situacions.

Vostès s'han de compenetrar amb un altre company. Com es porta això?
A vegades s'ha parlat de fer parelles fixes, i com tot, té una part positiva i negativa. Però al final, el sistema de rotació que tenim aquí es força positiu perquè ens coneixem tots els àrbitres i acabem fent pinya. Al cap i a la fi, quan estem a la pista arbitrant un partit, només ens tenim a nosaltres i per tant ens hem de donar suport.

Com veu el futur?
El futbol sala som el germà petit del futbol; a Andorra i arreu, no és una cosa només d'aquí. Crec que cal pensar en clau futur i atreure els més joves que vinguin a jugar-hi. Si no, correm el risc que se'ns envelleixi la lliga i seria una llàstima perquè és un campionat amb molta història i que sempre ha fet bons equips i ha tingut representació a Europa.