Andorra la Vella.- Falta poc més d'un mes perquè arrenqui el que sempre és un dels esdeveniments més esperats cada lustre, el Mundial de Futbol. El d'enguany, però, serà molt diferent dels que s'han viscut fins ara, i no només perquè es disputi al bell mig de la temporada, per primera vegada a la història. El fet que es disputi en un país on encara impera un règim absolutista, com és el cas de Qatar, no ha deixat d'aixecar polseguera d'ençà que es va anunciar la ubicació.

La darrera mostra del fort rebuig que provoca jugar en un país on els drets humans en general i els de les dones i homosexuals en particular estan en dubte, el va plasmar la firma de roba esportiva Hummel, que vesteix a la selecció de Dinamarca. La marca va presentar les samarretes que lluiran els danesos en la Copa del Món, i on, si un no s'hi fixa bé, només s'hi aprecia el color vermell de la primera equipació i el blanc de la segona, ja que tant l'ensenya d'Hummel com l'escut de la federació es difuminen sent del mateix color i ben just es nota. El motiu és que no volen fer publicitat en un Mundial on centenars de persones han perdut la vida, sent quasi esclavitzats, construint els faraònics estadis, en imatges que ben bé podrien ser les de l'aixecada de les piràmides de l'antic Egipte. S'hi amaga una estratègia comercial darrere la protesta de Dinamarca i Hummel? Probablement. És encertada? Doncs segurament també perquè aconsegueixen un win win amb una denúncia pública que segur que els farà augmentar les vendes.

Abans, ja hi havia hagut mostres de rebuig i s'havia obert el debat a països com Alemanya o Noruega sobre si les seves seleccions havien de prendre part en la Copa del Món de Qatar. A títol personal Eric Cantona va dir que no la veuria i Philllip Lahm que, en cas de viatjar amb la selecció germana, no ho faria acompanyat de la seva família, com sí que seria el cas en esdeveniments d'aquestes característiques. Accions a títol individual o crítiques camuflades amb samarretes per un país que ja ha anunciat que si veu actituds homosexuals en persones que vagin a presenciar el Mundial seran arrestades. És suficient? Evidentment que no. Faria falta alguna acció col·lectiva i que hi hagués hagut renúncies a jugar ja fos de jugadors o de seleccions? Sí. És viable que aquest escenari es produeixi? Doncs segurament que tampoc atès les sancions que es poden exposar i que hipotecarien el futur del jugador o del combinat nacional.

Arribats a aquest punt, el problema que avui hi ha sobre la taula, ningú el va pensar quan Qatar va ser escollida seu del Mundial? Per què no llavors, que encara no s'havia fet res (Qatar podria presentar una greu demanda contra la FIFA per danys i perjudicis si un cop feta tota la inversió se'ls retirés la Copa del Món) ningú va aixecar la veu? Per què no llavors les seleccions van negar-se a jugar les classificatòries o els jugadors que ara aixequen la veu van renunciar als combinats nacionals? Perquè, en el fons, tot acaba sent una amalgama de postureig perquè la roda del negoci del futbol, aquell cercle virtuós del qual ja parlava Laporta i Soriano al 2003, però a escala universal, continui girant. Ja ho va dir Bill Clinton en la campanya en la que li va guanyar les eleccions a George Bush pare "és l'economia, estupid". Doncs això, és el negoci estúpid.