Escaldes-Engordany.- Sovint, quan hi ha algun esdeveniment esportiu, ja sigui gran o petit, acostumem a veure moltes persones que hi treballen. Algunes d'aquestes estan contractades però un gruix important d'aquests són voluntaris. Ho deia l'altre dia el director general de Vallnord - Pal Arinsal, Josep Marticella, en acabar la prova de la Copa del Món de BTT que es va viure a l'estació massanenca, on afirmava que "sense els voluntaris, això no hauria estat possible". I és que sovint, el seu concurs acaba sent imprescindible.

Aquesta setmana, Andorra ha estat la seu de l'Europeu de la Divisió C de bàsquet sub18 femení. Sis seleccions, entre les quals la nacional, han ofert bàsquet de qualitat al pavelló Joan Alay. I, un cop més, la tasca del voluntariat ha estat capdalt. Tant per garantir que tot funcionés correctament com, i permetin-me escombrar cap a casa, perquè a la (poca) premsa que hi érem no ens faltes de res. I en aquest punt incloc connexió, aigua, lloc de treball i ajuda amb les informacions. 

Moltes vegades, aquests campionats no ocupen grans pàgines ni tampoc obren informatius, però la seva celebració és bàsica per tal del creixement de les esportistes. Però, no deixen de ser competicions internacionals en les que els observadors, en aquest cas de la FIBA, fiscalitzen qualsevol tipus d'acció. I això encara dona més mèrit a que persones que s'agafen festa de la feina, gasten dies de vacances, o fant hores extres regalen minuts i somriures per fer que tot funcioni a la perfecció. Únicament, per amor a l'esport. Des d'aquestes modestes línies, m'agradaria brindar-los aquest petit reconeixement ja que, si avui en dia Andorra és una autèntica referència en organització d'esdeveniments esportius, una gran part del mèrit és dels voluntaris.