Dijous 07 de novembre de 2024
|
03:49 H
García, aquest matí, durant l'exposició de com serà el CRAMEA. (Foto: E. P.)
El render del futur CRAMEA. (Foto: E. P.)

El CRAMEA obrirà les portes el 2025

Andorra la Vella.- El CRAMEA obrirà les portes el 2025. Així ho ha explicat el CEO de Bomosa, Manel García, aquest matí, en un esmorzar informal amb la premsa. "El CRAMEA ja és una realitat, en la que hi venim treballant durant molts anys, i que, si no hi ha contratemps, podrem tenir a punt per rebre els primers atletes en la primavera del 2025" ha dit García. El centre però, ha patit un increment en els seus costos de gairebé un 40%, ja que ha passat dels 16 milions que estava pressupostat inicialment als 22 que avui s'estima que acabarà costant el projecte. Entre el que ha provocat aquest increment, el CEO de Bomosa ha indicat que "ningú se li escapa que estem en un moment inflacionista a tot arreu i que, en conseqüència, això està provocant que hi hagi un augment dels preus generalitzat. A més a més, hem fet una aposta molt forta pel confort i dotar el centre dels darrers ginys tecnològics perquè els atletes que vinguin tinguin el màxim confort". En aquest augment, cal afegir-hi també el fet que s'ha passat de les 70 habitacions previstes inicialment fins a les 80 que hi ha avui projectades. El centre també té un acord amb el CAR de Sant Cugat per tal de poder avaluar, de manera conjunta, els avantatges per als esportistes entrenant en alçada, tot comparant els registres d'ambdues instal·lacions.

Garcia ha apuntat que "a partir del tercer any creiem que el CRAMEA ja podrà donar beneficis" i ha remarcat que des del primer any, l'EBITDA (benefici abans d'impostos) ja seria positiu. Pel que fa a les obres, un cop acabades les cinc semi plantes i les dues d'aparcament, el centre comptarà amb una superfície total de 9.500 metres quadrats. A més a més, ha fet especial èmfasi en que "s'ha apostat per fer el mínim d'excavació possible" fet que farà que només es generin 25.000 metres cúbics de terres que no aniran a cap abocador, si no que s'implementaran per millorar i reforçar les pistes que Grandvalira - Saetde té a la zona. Un cop acabat, el CRAMEA disposarà de tres restaurants, que estaran oberts al públic, sent un d'ells de caràcter especial i de gastronomia selecta que s'ubicarà a la sala del consell general de l'antiga Sud Ràdio. Com no pot ser d'altra manera, el centre tindrà una sala de fitness amb les darreres màquines i una zona wellness que comptarà amb una petita piscina amb turbina per poder simular el fet de nedar contra corrent o en aigües obertes. Quant a l'energia, per tal de climatitzar el centre i controlar l'aigua calenta, es farà una aposta decidida per la geotèrmia. A més a més, en la cinquena de les semiplantes, la més elevada, s'està projectant una instal·lació fotovoltaica per tal de fer del complex esportiu més elevat d'Europa (2.508 metres) plenament sostenible. "Estem treballant per obtenir la certificació de passive house" ha afegit Garcia.


Un projecte de país
Malgrat ser una iniciativa privada, mitjançant una concessió administrativa de 40 anys, García té clar que el CRAMEA "és un projecte de país". En aquest marc, l'entrada i el restaurant de la planta baixa faran les funcions de centre de memòria històrica del que va ser Sud Ràdio en aquell mateix edifici, una feina que s'ha realitzat conjuntament amb Patrimoni Cultural. A més a més, el Govern està fent el buidatge de l'edifici i serà l'encarregat de fer-hi pujar l'aigua potable, tal com es va establir en el contracte signat el 2018. Cal recordar que la concessió es va licitar el 2015 i que un cop adjudicada, un litigi sobre la titularitat de la zona en va endarrerir els processos administratius, que encara es van perllongar més a causa de la pandèmia de la Covid-19. Per la seva part, el comú d'Encamp és qui realitzarà el vial d'accés al centre, que tindrà un petit tram soterrat per sota d'una de les pistes d'esquí. Finalment, cal remarcar que en aquesta aventura en l'accionariat, a banda de Bomosa hi haurà Saetde i també el propietari de Movistar de ciclisme, Eusebio Unzué, com a cofundadors.