Andorra la Vella.- L'FC Santa Coloma es renova. L'equip més llorejat del futbol nacional fa un cop de timó en la seva estratègia després d'una mala temporada i entra en l'òrbita de Gold Star Group, de l'empresari i representant d'esportists, Dan Milstein, que aquests dies ha estat al Principat per donar a conèixer què vol fer amb el club. Abans de tornar als Estats Units, l'home de negocis ha atès ANA Esports.

Perquè va triar Andorra i l'FC Santa Coloma?
Vam estar mirant diferents opcions. Estàvem interessats a entrar en el negoci del futbol i Andorra ens va semblar una molt bona opció. Però, estudiant la proposta i la Lliga, ens ha sorprès força el poc seguiment que hi ha dels fans. Pensem que hi ha molt potencial per a desenvolupar.

És el primer vincle amb un club europeu?
Sí, és el primer club que tenim a Europa.

A dia d'avui, el futbol andorrà està lluny de la NHL.
Quan vam començar amb l'hoquei gel, els jugadors que representàvem tenien potencial, però no eren tops. Els hem portat als millors llocs per tal que puguin desenvolupar tot el seu talent. Amb el futbol, intentarem fer alguna cosa similar!

D'on seran els jugadors que portarà?
Hi haurà òbviament jugadors d’Andorra. Però tenim scouting internacional i poden arribar d’arreu; hi estem treballant.

Representa també a jugadors de futbol?
La nostra agència ja compta amb algun futbolista, als Estats Units. Però has de pensar que el que farem aquí no té res a veure amb el desenvolupament de jugadors com hem fet amb l'NHL, Aquí es vol fer créixer el club per guanyar.

Gold Star té algun club de futbol en la seva cartera?
Estem a la segona lliga d'Estats Units i actualment estem construint un estadi. Comptem amb dos equips, a Detroit i Michigan a la NISA americana, i un club més amateur a Baltimore.

Tenen com a objectiu entrar en alguna expansió de l'MLS?
No directament. El futbol s'està desenvolupant i amb el mundial del 2026 encara pujarà més la imatge. Estic segur que poden acabar aquí els millors jugadors. Però, pel que fa a la MLS en aquesta vida, mai no diguis mai.

Com va enrtar al món de l’esport?
Per error (diu tot rient). Jo vaig arribar a EUA com a refugiat polític amb una maleta i 16 centaus. Vaig treballar de tot i als 19 anys estava en un autobús i davant hi havia un edifici molt maco amb gent que entrava i sortia molt elegant. Un dia hi vaig entrar i vaig demanar-hi feina; em van donar una oportunitat en aquell banc. Vaig entrar en una botiga de segona mà i amb dos dollars em vaig comprar el primer vestit. I abans dels 21 ja era el director general. Després, amb 24 vaig muntar la meva empresa hipotecària. I un dia, mirant revistes de negocis em vaig dir, jo apareixeré en aquest top deu dels millors empresaris de l'any. I així ha sigut.

La diversificació li va evitar problemes amb les crisis subprime?
Ja vèiem venir que hi hauria algun problema amb les subprime. Per això ens vam començar a preparar per evitar que aquesta crisi ens afectes. No vam patir la crisi, al contrari, vam augmentar els ingressos.

En l'esport d'elit, hi ha molt d'ego. Com s'ho fa per gestionar-ho?
Allí (als Estats Units) els contractes són públics, clars i transparents. El problema principal, quan hi ha suspicàcies, és la manca de comunicació. Per això, jo als meus representats, sempre els hi contesto el telèfon. En una ocasió, vaig frenar una renovació fins a final de temporada, perquè els tempos eren millors i per una gestió emocional. Al cap i a la fi, hi ha una paraula que resumeix perfectament les relacions humanes: feeling. I això és el que s'ha de cuidar. 

El seu èxit més important és que un dels seus aixequés l'Stanley Cup?
Tinc la sort que, cada any, algun dels meus representats la guanya! Tinc 18 medallistes olímpics, molts campions de l'Stanley i soc afortunat de treballar amb els millors jugadors.

Compta amb molts jugadors russos en la cartera?
Sí, en tenim uns quants, però també en tenim d’altres nacionalitats.

Quin repte s'ha marcat aquí a Andorra, tenint en compte que ja ha tocat el cel amb l'hoquei?
Vull que els aficionats vinguin més a l'estadi, se sentin representats pel club i instaurar la mentalitat guanyadora. També hem de cuidar molt la imatge i no podem veure als camps de futbol jugadors o entrenadors fumant. Igualment volem convertir jugadors amateurs a professionals. Costarà temps però ho aconseguirem. Això no és un esprint, és una marató.