Andorra la Vella.- Wimbledon no accepta que els tenistes russos competeixin. El motiu, com no pot ser d'una altra manera, és la Guerra d'Ucraïna. Les proves de la Copa del Món d'esquí de fons que s'havien de realitzar a Rússia no es disputaran i encara no se sap on seran. FIFA i UEFA han obert un període especial per inscriure jugadors de la Lliga Ucraïnesa que vulguin marxar i competir en diferents equips. Els atletes russos no poden competir en competicions internacionals sota la seva bandera, Roman Abramovich es veurà obligat a vendre's el Chelsea perquè li han bloquejat poder fer qualsevol transacció...

Podríem continuar citant exemples, només referenciant el darrer conflicte bèl·lic que s'està vivint ara mateix. Però malgrat això, que és evident i cent per cent comprovable, hi ha qui continua defensant que l'esport i la política són dues línies paral·leles que no es creuen mai. Quan veiem que és precisament al contrari. L'esport sempre s'utilitza amb finalitats no esportives, sigui per enaltiment nacionalista o per pressionar als grans estats com està passant ara amb l'esport rus.

I no és la primera vegada que atletes han de competir a nivell internacional amb la bandera Olímpica (com ja va passar a Barcelona 92) o també amb els russos, quan van haver de demostrar que no s'havien dopat després de l'escàndol de dopatge massiu i sistemàtic que es va viure en el país.

Arribats en aquest punt, és just que Medvedev no pugui competir a Wimbledon? És just que un atleta no pugui competir internacionalment amb la bandera del seu país, encara que renegui de les polítiques i de la guerra engegada per Putin? És just que s'obri una finestra especial per inscriure jugadors que poden alterar la competició a dos mesos per acabar-se? Evidentment que no. Però ja estem massa acostumats que, en qüestions de política internacional, i sí, remarco política perquè l'esport d'alt nivell fa molt temps que ha deixat de ser únicament esport, la justícia sempre va a la cua de tot plegat.