Andorra la Vella.- El futbol femení andorrà atravessa el millor moment de la seva història. Les dues victòries i un empat de la selecció absoluta i els tres triomfs en quatre partits oficials de la sub19, així ho rubriquen. En parlem amb José Martín 'Guti', el responsable de futbol femení de la FAF i seleccionador d'ambdos conjunts. Martín, primer com a preparador físic, i des de fa uns anys com a seleccionador nacional, ha viscut tots els partits de la Selecció des de dins.

Com esteu a nivell de grup?
Amb la pandèmia vam tenir una petita frenada, però estem treballant de valent en captació i estem recollint els fruits de la feina feta els darrers anys.

S’esperava tenir aquests bons resultats tan aviat?
Jo sóc molt optimista; jo que estic al dia a dia i les veig treballar, jo  m’ho esperava. Són noies que porten anys lluitant de valent i tenen un compromís bestial.

Afavoreix que tinguin diverses jugadores fora?
Sempre ajuda. No només amb nosaltres. Espanya campiona del món masculina, va fer el salt quan diversos jugadors marxen fora. Són jugadores que si surten d’aquí és per entrenar i competir a més nivell i això eleva el global.

És important comptar amb Tere Morató?
I tant, és una ambaixadora. No només pel futbol femení, sinó per tot el futbol nacional. És la nostra millor esportista, i destaco esportista, tant dins com fora el terreny de joc.

L'obliga a canviar els plantejaments quan juga?
Al final no ens enganyem, el gol és el que cotitza més, i la Tere en té molt! Nosaltres tenir-la a ella és tenir un gran privilegi. Ens condiciona a nosaltres però també al rival, que canvia la manera de defensar. I vull desitjar-li que tingui ara una bona recuperació de la lesió que ha tingut. Ella ja hi ha passat per aquí i a més a més ella pels seus estudis ho sap gestionar a la perfecció

Com valora l’evolució de Maria Ruzafa?
La Maria m’he emportat una grata sorpresa. Ha evolucionat molt com a persona; va marxar una nena i ha tornat una dona. Està centradíssima i m’encanta veure que li ha servit sortir.

A què és deu que realitzi canvis de plantejament de manera recurrent?
A mi m’agrada generar incertesa. Aprofitar els canvis dins el partit i analitzar molt bé el rival. Al meu grup, com que tenim l’ENFAF, fem dues-centes sessions d’entrenament i les conec a la perfecció. I com et dic, generar incertesa. Si un s’espera que li faci bloc baix, el sortiré pressionar dalt. I anar canviant i adaptar.

Com s’adapten les jugadores a aquests canvis?
Elles responen sempre! Pateixen molt amb el que les vaig movent! I sobretot, jo també els hi vull donar aquesta versatilitat. Jo no disposo de 400 noies per triar, i que una jugadora pugui jugar en diverses posicions em va molt bé. En el darrer partit, vaig passar la Gemma Lluch al migcentre per poder buscar en llarg l’esquena de les laterals. Al final és conèixer les virtuts de les nostres jugadores i buscar les debilitats del rival.

Treballen molt l’anàlisi de les rivals?
Intento adaptar i decantar on tinguin la sortida de pilota més dolenta. Si tenen dues centrals dretanes, bascularem la pressió cap a la que juga caiguda a l’esquerra. A banda d’això, l’estructura i l’ordre és innegociable. Tècnicament sempre estarem lluny de grans seleccions, però tàcticament hem d’estar igual o millot que les rivals.

Com va ser el partit amb Liechtenstein?
T’he de dir que va ser la millor experiència de la meva vida. I també la primera victòria que vaig obtenir coma seleccionador nacional.  En teníem moltes ganes, després de passar una pandèmia, la permanència amb l’ENFAF, entrenar amb mascareta... anar a Liechtenstein amb totes les jugadores disponibles, amb la Tere que encara no l’havia pogut entrenar... sempre serà un record molt especial.

Estan vivint el millor moment?
Sens dubte que és el millor moment. Hem de tenir en compte que la nostra història és recent, és curteta, però sí d’ençà que vam començar a competir és el millor moment i pode-hor viure amb elles és un privilegi.

Quins reptes es marca pels propers anys?
Amb l’absoluta volem continuar agafant experiència. Vull ser la millor de les seleccions petites i estar a prop del nivell de Malta i poder fer una fase premundial o pre europeu. Amb la sub19 i sub17, continuar creixent i formar jugadores i somniar amb una ronda elit. I tinc molta esperança amb l’equip de cadet que entrena la Càtia, que són totes infantils i alevins, i l’any vinent les inscriurem en categoria de nois infantil de futbol 11.

Expliqui’ns.
És similar al que fa l’AEM, el Barça o la Damm. I nosaltres ho farem l’any vinent perquè juguen un espectacle. I així podem tenir-les jugant a futbol 11, perquè en categoria femenina només poden competir a futbol 11.

Quina és la situació de l’ENFAF?
Ens estem jugant la permanència a preferent el proper cap de setmana, i intentarem mantenir la categoria, però tenim el handicap que marxen a jugar fora, o van a estudiar i cada any ens debilitem una mica. I el que hem de fer és anar pujant jugadores de la pedrera.