Escaldes-Engordany.- Laura Pellicer és una de les grans promeses de l'esport andorrà. La palista ha començat amb molt bon peu la temporada, en la Copa Pirineus, i explica en aquesta entrevista per ANA Esports, els objectius que es marca tan a curt com a llarg termini. En un curs plagat de novetats, Pellicer repartirà el temps entre el Parc del Segre de la Seu i el Cana Olímpic de París, les dues bases d'entrenament on es prepara.

Com ha viscut l'arrencada de la temporada?
Em vaig lesionar al setembre i ha estat dur perquè no he pogut començar a entrenar fins al gener. He començat amb calma, fent caiac, perquè amb canoa em feia mal. He estat fent tres mesos intensius de menys a més i ara hem fet tres competicions que en surto molt contenta. Amb caiac estic davant i estic molt contenta. Canoa encara em costa i aquesta temporada quedarà més en segon pla.

Va debutar en la Segre Cup, com va anar?
Estava nerviosa, perquè és la primera competició internacional. Vaig tenir algun error de traçada, però vaig sortir molt contenta. Va ser un impuls per seguir endavant per la temporada perquè vaig fer un quart i un segon lloc.

Objectiu de temporada?
Em marco objectius amb caiac. Vull estar a semifinals i intentar fer una final en proves de copa del món, i el Mundial d’Augsburg.  A banda de les proves de la Copa del Mön de la Seu i de Pau, que són els canals que coneixem més.

Com és competir a la Seu d'Urgell?
Aquí sempre tenim una motivació extra, però també una pressió afegida per fer-ho bé. És un sentiment contrariat.

El piragüisme andorrà passa per un bon moment.
Abans hi havia un equip de 3 nois i 4 noies. Però la Mònica i jo tenim aquell sentiment que t’ho estàs passant bé i gaudeixes entrenant. T’ha d’agradar entrenar i la competició. Aquí es podria tirar endavant un programa d’atletes i es podria assolir un molt bon nivell.

Quantes hores d'entrenament fa?
Depèn del moment de la temporada. Però de mitjana sis hores al dia, en dos entrenaments. Aquí s’ha de sumar la preparació psicològica, la preparació física i la part d’anàlisis de vídeos. Pràcticament com una jornada laboral.

Com s'ho fa per compaginar els estudis i el piragüisme?
Em va costar moltíssim. Pensava que podia fer-ho com a batxillerat i no. La carrera, vaig haver de partir el darrer any en dos, i el màster que dura dos el faré en tres. Perquè sinó no entrenava ni estudiava bé.

Què va valorar per triar universitat?
O tries una universitat on hi hagi un canal al costat com a París o a Tolosa, o estudies on line, com fa la Mònica. Perquè si no és una d’aquestes dues opcions és impossible poder entrenar al màxim nivell.

Com és la competència amb la Mònica Dòria?
Hi ha competitivitat, sempre n’hi ha hagut! Però és una cosa bona, perquè no és insana. A mi m’agrada posar-me a prova amb ella. Puc treure molt d’ella com segur que ella pot de mi. És una llàstima que aquestes darrers anys no entrenm juntes.

Entrenant a París, té en ment els Jocs Olímpics del 2024?
Ho tinc al cap. Sobretot amb caiac i extrem, que és la nova modalitat olímpica. Aniré a per totes per poder-me classificar.

Què és el piragüisme extrem?
Baixar quatre persones a la vegada i fer un recorregut. És com un boardercross d’snowboard, i se’n classifiquen dues. És molt més agressiu perquè hi ha moltes pales, hi ha cops, hi ha molta corrent... has de saber molt bé on posar la piragua i vigilar molt amb les rivals. 

És completament diferent, no?
A mi, una mica de respecte sí que me’n fa. Però després dius, quina adrenalina! Comences caient per una rampa de dos metres i és molta adrenalina! Al final també té una part important d’estratègia.

Des de quan practica piragïuisme extrem?
Aquest gener l’he començat a entrenar. La temporada passada vaig fer alguna cursa, i ara ja ho prenc com una disciplina més.

Quan va començar a practicar piragüisme?
Jo era esportista d’esquí de fons. El meu pare és entrenador nacional i jo ja competia a nivell europeu de petita, i volia fer esquí. Però un estiu, la meva cosina, quan teníem 10 anys, feia piragüisme i em va dir de provar-ho, i m’ho vaig passar tant bé que ja m’hi vaig quedar.

Quins són els seus referents?
La Maialen Chourraut, sens dubte! Jo la veia i deia, ostres vull ser com ella! Tenia un pòster ser, signat, emmarcat i penjat a l’habitació.

Com és poder entrenar amb piragüismes d'alt nivell?
Això és el bo que té la Seu. És que com hem crescut amb els grans piragüistes que hi ha, ens tenen com un més, i podem fer entrenaments amb ells i aprendre molt.

Què és el que li agrada més i li agrada menys del piragüisme?
El que m’agrada més és sentir que estic gaudint mentre baixo, que estic anant ràpida, independentment que sigui entrenament o competició. Tenir aquella sensació de voler quedar-te més estona. Aquesta sensació de realització, i quan la trobes, els resultats arriben. Per contra, hi va haver una temporada que em va sentir desplaçada, no tenia entrenador... i em va estancar. Aquesta ha estat la part més difícil i no ho he passat molt bé. Ara per sort, estic molt contenta amb la meva estructura.

El fet de ser un esport individual, té una pressió afegida per tenir recursos?
Exacte. Els atletes depenem de les beques, les ajudes i els sponsors. Tu necessites fer un resultat per tenir-ho. Si tu no tens els resultats un any, pots perdre les ajudes i això et frustra. Tot atleta ho pensa, ho he de fer bé perquè sinó, no hi ha recursos.

Com és la relació amb la Federació?
La nostra federació no té massa pressupost, però tot i això no destinen suficientment ajudes a l’alt nivell esportiu. Sí que m’ajuden en algunes competicions, però altres competicions me les hauré de pagar jo, i hauré de fer servir la beca ARA. Això no hauria de ser, perquè la beca és per material, no per pagar desplaçaments de proves de la Copa del Món. Aquesta temporada hi haurà dues proves que no podré fer perquè no me les puc permetre. 

Qui creu que serà les favorites de la temporada?
Crec que amb caiac ens sorprendrem. Tots sabem que la Jessica Fox va molt bé, però la Ricarda Funk que va ser campiona olímpica, li pot plantar cara. Amb canoa, sí que hi haurà rivals a prop, i en alguna la guanyaran, però aquí sí que aposto per la Jessica.