Andorra la Vella.- Quo Vadis Catalunya. Això és just el que vaig pensar quan ahir es va anunciar "l'acord tècnic" entre Catalunya i Aragó per als Jocs Olímpics d'hivern del 2032. No per sabut, deixa de sobtar que una candidatura impulsada des de Catalunya busqui qualsevol alternativa, excepte Andorra. Cal recordar que mentre es parlava amb l'Aragó, es va plantejar que Sarajevo, la capital de Bòsnia Hercegovina, que es troba a milers de quilòmetres del Pirineu, en fos una subseu. Però Andorra no.

Mentrestant, els dirigents catalans quan trepitjaven el Principat o bé s'acostaven a la localitat fronterera de la Seu d'Urgell, sempre deien que s'estava parlant, que hi havia opcions que es realitzés la candidatura conjunta. Des del Govern s'havia verbalitzat fins i tot que una candidatura olímpica als Pirineus que no tingués en compte el país dels Pirineus, no tenia massa sentit. I més, quan el soci que finalment ha triat Catalunya, l'Aragó de Lambán, ha deixat clar que és del tot menys fiable.

Però no, tot i Sixena, les causes judicials i malparlar constant del president aragonès vers els catalans, la Generalitat ha preferit Lambán a Espot. I sincerament, resulta molt difícil d'entendre i encara menys d'explicar. L'eix Andorra la Vella - Barcelona, o el que és el mateix, la col·laboració entre els dos Principats units històricament per raons culturals, territorials, vincles personals i per sobre de tot, la llengua catalana, hauria de ser inquebrantable. I no només no ho és, sinó que la col·laboració s'acaba circumscrivint en casos molt puntuals.

Arribats a aquest punt, si la manca d'acord ha estat, com algun mitjà ha apuntat, perquè Catalunya considera Andorra competència directa per atraure turistes, obviant per complet que per entrar al Principat cal passar pel veí del sud, és greu. I si no hi ha una explicació i tot respon a fruit de pressions fetes pel COE, encara és més greu, doncs demostra que la candidatura que es presenta no té ni entitat ni caràcter propi i és un salt més endavant i una tornada al passat.

Sigui el que sigui, realment ningú ha pensat que per defensar una candidatura, no se seria més fort amb qui té experiència en organitzar esdeveniments, que pot ser un bon company de viatge, i amb qui a més a més comparteixes llengua des de fa un mil·lenni? Com que ningú ho ha explicat, i només sabem que Catalunya ha arribat a un acord amb els tècnics de Lambán i que aquest se l'ha carregat en un matí, només em queda preguntar-me... on vas Catalunya?