Andorra la Vella.- La Federació Andorrana de Gimnàstica Rítmica va començar el 2022 amb sorpresa. La fins aleshores directora tècnica va presentar la seva dimissió i la posició va recaure en Clàudia López Garro, la principal entrenadora de l'ens federatiu. Amb una dilatada experiència com a gimnasta i com a entrenadora a les Illes Balears, assumeix el càrrec amb les idees molt clares sobre com potenciar aquest esport al Principat.

Com es va gestar el canvi en la direcció tècnica?
Sí, tornem el 3 de gener i notícia bomba. És una decisió personal i s'ha de respectar, però tal vegada no era el moment. Però, hem de tirar endavant amb el que tenim. Hi ha molta feina a fer en el sènior i en el junior.

I a vostè, a nivell personal, que li implica aquest canvi?
A nivell personal, sens dubte, és una motivació. I pensar molt per treure millors idees per veure com podem millorar els entrenaments i l'equip en general. I sobretot, anar de bracet amb la Federació.

Quina ha estat la primera decisió?
No sé si és decisió, però és intentar millorar el tema dels pavellons. Estem entrenant a la Margineda i no tenim alçada. Perdem moltes hores despenjant cintes i cordes i necessitaríem un poliesportiu amb més alçada. Des de fora, pot semblar una ximpleria, però per als entrenaments i poder millorar és molt important. Aparells com la corda i la cinta estan constantment a les bigues.

Hi ha algun pavelló que compleixi aquestes característiques?
El Pavelló de Govern i el dels Serradells estan molt bé. I també el Joan Alay ens hi podríem adaptar bé.

Què falta perquè els puguin deixar un d'aquests pavellons?
Que els polítics s'impliquin. Que tot el que hem parlat ho duguin a terme. Estic convençuda que ho intentaran, i som conscients que potser no som tan rellevants com bàsquet, futbol o esquí, però el que està clar és que si no ens ajuden per aquesta part, no podrem créixer mai. És bàsic poder comptar amb un pavelló adequat per progressar.

Què li manca al de la Margineda?
A banda de l'alçada, molts dies estem entrenant a una temperatura de 9 graus. Si que és cert que el tenim tot per a nosaltres, però també ens trobem que el terra és de ciment i no de parquet i, per tant, els salts i les caigudes no s'esmorteeixen gens. Aquest fet provoca que les gimnastes tinguin problemes especialment en turmells, genolls i esquena. Per al nostre esport, no té les característiques adequades.

N'han parlat amb el Govern?
Sí. Ens hem reunit tant amb la ministra d'Esports, Sílvia Riva, com amb el secretari d'estat, Justo Ruiz, i tots dos s'han compromès en ajudar-nos i veure si podíem trobar una solució. Però som conscients que això portarà el seu temps, perquè s'haurà d'intentar encaixar. Però el primer pas està fet i crec que està tot en marxa.

S'ha posat sobre la taula la col·laboració amb el CTO?
Sí. Però el problema és que entrenem a la Margineda i el centre està a Ordino. Això implica que sigui molt complicat perquè pujar fins al CTO implica perdre hores d'entrenament i no en tenim moltes. Però veurem si es pot reestructurar d'alguna manera perquè seria molt interessant poder comptar amb els serveis com el de psicologia, nutrició...

Quantes gimnastes tenen?
Ara mateix comptem amb dues sèniors, 7 juniors que conformen un grup i dues alevines. I has de pensar que la gimnàstica cada cop exigeix que els llançaments siguin més alts, i les nenes estan fortes per complir els requisits. Però és que tal com estem ara, les nenes han de modificar l'exercici, la manera d'entrenar i després no ho poden aplicar a la competició on sí que hi ha l'exigència de l'alçada.

Quantes hores entrenen¿
Són quatre hores diàries excepte el dimecres, que no tenim pista, i el diumenge que és lliure. A més totes les nenes van en escoles diferents i cada una s'incorpora en una hora diferent. Tant de bo hi haguera un programa similar al de l'esquí escolar. Això faria que milloressin molt.

Quins objectius s'ha marcat?
A llarg termini, en els Jocs dels Petits Estats sí que m'agradaria fer un bon paper. Però a nivell internacional m'agradaria fer un bon paper a l'Europeu i poder-nos classificar per al Mundial. Això serà al juny a Tel A Viv. És complicat, però ho intentarem. De moment tenim una plaça per la qual treballen les dues gimnastes sèniors.

Com es classifiquen?
Des de la Federació hem creat un sistema de classificació per tal que la que tingui millor classificada al rànquing serà la qui guanyaria la plaçada. Competeixen amb els quatre aparells però només en individual.

I expliqui'ns, com arriba vostè a Andorra?
Durant la pandèmia, després del primer confinament, es complica molt poder treballar només en el món de la gimnàstica. La meva germana i el meu cunyat viuen aquí, surt una oferta de feina, i com a turista m'agradava molt... i quan veig aquesta oportunitat decideixo fer el canvi i el setembre del 2020 vinc cap aquí. I en principi no feia res de gimnàstica. Però al cap de poc temps em va trucar la Fiona Pallarès per col·laborar amb la Federació. Vaig començar el gener del 2021 i amb un any... mira quin canvi!

Com va reaccionar en rebre la trucada?
Em va agradar, perquè sempre col·laborar amb una Federació és molt maco. Sempre té més mitjans per poder treballar que un club. Els projectes eren atractius, i ara estem fent feina en millorar-los perquè encara falta molta feina per fer!

S'ha adaptat bé a Andorra?
No m'ha costat adaptar-me perquè Andorra m'agrada moltíssim, i a l'estiu tinc l'oportunitat de tornar a Mallorca i treure'm el mono de platja. I poder combinar les dues opcions per mi és ideal.

Ara haurà de buscar algú que faci la feina que feia vostè, no?
En això estem. Jo necessito algú que estigui amb totes les titulacions i format per assumir des del primer moment la càrrega d'entrenament, perquè la gimnàstica té elements complexos que requereixen un alt grau de formació. Una persona sense formació pot acabar sent contraproduent. Tenim gimnastes amb molt talent, però necessitem també comptar amb entrenadores formades.