Escaldes-Engordany.- En la darrera setmana, hem assistit a un esperpèntic espectacle entorn de la figura de Novak Djokovic, que s'ha acabat convertint en un festival d'atacs entre els antivacunes, autodenominats defensors de la llibertat, i els qui estan a favor de la vacunació per fer front a la Covid-19. Entremig, el número u del tenis mundial, que amb tot el seu dret ha decidit no vacunar-se, mentint sobre els llocs on havia estat i sobretot, sobre el positiu per coronavirus que va amagar. Per això, el cas Djokovic és molt més greu i no es pot reduir a vacuna sí o vacuna no.

I fent memòria, en quantes ocasions s'ha sancionat un esportista amb x anys d'inhabilitació per no donar respostes clares sobre el seu passaport biològic? Em ve al cap el cas de Rassmussen, que a les portes de guanyar el Tour de França del 2007, que es va acabar emportant Alberto Contador, va ser sancionat per incompliments en aquest passaport, per acabar confessant després que s'havia dopat. O altres esportistes que van ser sancionats per no ser on van dir que eren, encara que mai es demostrés que havien pres substàncies prohibides.

Amb això estic comparant la Covid-19 amb el dopatge? No. El que vinc a dir que, especialment en el món de l'esport professional i els milers de milions d'euros que mou, l'ètica i l'estètica són igualment importants. En aquest sentit, Novak Djokovic no només no va tenir un comportament professional i va mentir, en el que després va acabar descrivint com a "errors humans". Però, de veritat és un error humà tenir un positiu per Covid-19 i actuar com si no existís? Evidentment, no. I després, és ètic que, pel simple fet de ser esportista professional, vulguis saltar-te la normativa d'accés a un país? Evidentment, tampoc.

Arribats a aquest punt, una part intrínseca a l'esport d'elit i que va lligada al sou de les grans estrelles, és el seu rol exemplificador. I ho és, perquè agradi o no, se'ls empra com a icones per a joves i adults i com a models a seguir. I no, amb això no estic dient que s'hagi de fer la vacunació obligatòria; el que dic és que, si et dius Novak Djokovic i decideixes no vacunar-te, no pots donar l'exemple que estàs per sobre el bé i el mal, i saltar-te qualsevol tipus de normativa existent.

Per tancar aquesta opinió, només m'agradaria deixar una pregunta a l'aire. Totes aquestes persones que defensen que no vacunar-se és llibertat, han viatjat a algun país, diguem tropical, on per accedir-hi s'ha de presentar el carnet de vacunació? En aquesta obligatorietat de vacunar-se, imposada des de fa lustres, no he escoltat ningú que digui que el vaccí sigui una dictadura sanitària. Però, al cap i a la fi, tot són punts de vista.