Escaldes-Engordany.- Una setmana de convivència per Malta, entre partida i partida d'escacs, dona per moltes anècdotes i situacions especials. I és que a banda de la gran actuació de la selecció nacional en l'Europeu dels Petits Estats, també és interessant poder conèixer totes les altres situacions que es van produïr més enllà de la sala de competició i que va viure l'equip.

No es pot dir pas que la Selecció comencés amb bon peu la defensa del títol, i mai millor dit. Hores abans d'emprendre el viatge cap a La Valleta, un dels integrants de l'equip, en Daniel Gómez, va patir una lesió que li impedia participar en el campionat. A grans mals, grans remeis. La sort per al combinat nacional va ser comptar amb la presència de José Ribera, un jugador experimentat i que viatjava a la capital maltesa acompanyant el seu fill, el campió d'Andorra i de només 14 anys, Serni Ribera. D'aquesta manera, en José va passar d'acompanyant a jugador en un obrir i tancar d'ulls, i no va pas desentonar. Com la resta de membres de l'equip, el seu percentatge de punts sumats en les partides que va disputar va estar per sobre del 50 per cent.

Arribats ja a l'Illa Mediterrània, una de les situacions que més va cridar l'atenció de'n Serni va ser el fet que, a causa encara de les reminiscències britàniques, "condueixen al revés!". Cal recordar que, tot i el nivell i ser ja campió nacional, aquest era el debut amb la Selecció de Ribera, que sens dubte va deixar empremta a la Valleta. "Quan no estava competint, el Serni anava tota l'estona amb el taulell sota el braç, buscant a veure amb quin jugador de les altres seleccions podia fer una partida ràpida" recordava amb un somriure el president de la FEVA i capità de l'equip, Francesc Rechi. Precisament, la joventut, el talent i les ganes de no parar mai de jugar van ser algunes de les qüestions que més van cridar l'atenció del jove Ribera, que, a més a més, va sumar un total de 7,5 punts de 9 possibles sense perdre ni una sola partida en tots els enfrontaments.

L'equip andorrà tenia un d'aquells fets que acostumen a ser insòlits en l'alta competició. Comptaven amb el jugador més jove, en Serni, i un dels més veterans, el Mestre FIDE Raül Garcia, qui recordava "em va molt feliç poder estar jugant aquí, i tenir com a company un jugador com el Serni, a qui en els seus inicis vaig entrenar". Sens dubte, un fet poc habitual però que a la vegada parla del clima i la companyonia que es va crear en l'equip nacional.

Campions en partides ràpides
Un altre dels fets que no ha trascendit del campionat, són aquelles activitats paral·leles que hi ha. Els jugadors dels equips participants, van realitzar també un torneig de partides ràpides, que se'l va endur el mestre FIDE i debutant amb la Selecció, Felipe Porras. "Tot i les restriccions que ens va ocasionar la pandèmia, crec que vam fer un bon grup i una bona pinya" recordava el Gran Mestre FIDE, Òscar de la Riva.

Partides maratonianes
Precisament, de la Riva va viure una d'aquelles jornades que deixen un jugador exhaust. En el marc del torneig, hi havia dies que es realitzaven dos enfrontaments en la mateixa jornada. I de la Riva va encadenar dues partides llarguíssimes entre matí i tarda, fet que va fer que estigués més de 8 hores assegut, jugant. "Encara que pugui semblar estrany, la mascareta molesta moltíssim per jugar a escacs, i més si l'has de dur tantes hores seguides sense poder-te la treure" recordava l'escaquista. De la mateixa manera, en la darrera jornada, i quan només mancava guanyar un punt per assegurar el triomf, hi havia dues partides en joc. Garcia i Porras estaven jugant en paral·lel contra Isakiidis i Diamanou, i els encontres ja feia més de 5 hores que duraven. D'aquests dos taulells depenia el podi. I el punt el va aconseguir Garcia, després d'una maratoniana partida, fet que va propiciar que tot i l'avantatge, Porras oferís taules al seu rival, ja que el seu company havia fet punt, partida i podi, fent anar l'argot del tenis.