La Seu d'Urgell.- L'ajuntament de la Seu d'Urgell confia que la candidatura per als Jocs Olímpics d'Hivern 2030 Pirineus - Barcelona pugui posar el Pirineu en el marc mental de Barcelona i Madrid. Així doncs, l'actual vicealcalde de la capital alturgellenca, Jordi Fàbrega, considera que la possibilitat que el territori veí del sud pugui acollir els JJOO d'hivern podria ser un impuls per adreçar i millorar les infraestructures del Pirineu per seguir el canvi de línia d'inversió que està duent a terme el Comitè Olímpic Internacional (COI).

En aquest sentit, Fàbrega exposa que l'estat de les vies al Pirineu provoca que sigui "molt difícil viure-hi i ser competitius". "Tenim unes carreteres per anar de Vielha a Puigcerdà que són un drama, hi trigues més de tres hores i això és perquè no s'han plantejat que sigui un lloc on invertir", assenyala. I assevera que és necessari tenir en compte que la regió pirinenca "és un 20% de tot el territori de Catalunya" i, "malauradament no arribem a viure-hi ni un 1% de la població catalana". Fàbrega considera que aquesta situació s'ha vist inevitablement desencadenada per la manca de serveis i infraestructures al Pirineu, una realitat que la realització dels Jocs Olímpics "podrien donar impuls i millorar la vida dels residents". "Tenim moltes zones del Pirineu que no hi ha ni telèfon ni connexió a Internet, llavors com podem tenir competitivitat de les empreses?" es qüestiona.

Tanmateix, el vicealcalde urgellenc posa en relleu que el fet de redreçament del Pirineu "no ha de servir només pels quinze dies dels JJOO", ans al contrari, afirma que "són el menys important" i que l'objectiu d'acollir la competició és adequar al llarg dels deu anys previs les infraestructures i serveis "que poden servir per al dia a dia de la població que vivim aquí". Amb tot, Fàbrega creu que Catalunya i, sobretot, l'eix pirinenc no poden deixar escapar l'oportunitat d'esdevenir la seu dels JJOO d'Hivern 2030, ja que "ens situa a primera línia mundial en l'àmbit dels esports hivernals". "Tot i la gran potencialitat que té Andorra i tenim a Baqueira i a la Cerdanya amb l'esquí, un professional de l'esport nord-americà o de Suïssa no es planteja venir a practicar aquí o hi ha ben pocs que ho fan perquè en el seu marc mental de l'esport d'elit d'hivern no hi és el Pirineu", manifesta.

En referència a la possible participació i col·laboració d'Andorra en la candidatura catalana, el vicealcalde manifesta que tot i que no sap "com es troba el tema", assevera que per l'Alt Urgell "seria fantàstic que el Principat participés en els JJOO". I comenta que defensa la celebració dels Jocs d'Hivern al Pirineu, "sabent que a l'Alt Urgell no tindrem cap prova", però sent conscient que el fet de "potenciar l'eix pirinenc ens beneficia a tots. Hem de buscar que ens va bé a tots independentment d'on es facin les proves".

Canvi de filosofia del Comitè Olímpic Internacional

El vicealcalde de la Seu d'Urgell també va fer referència al canvi de filosofia que ha realitzat el Comitè Olímpic Internacional (COI) "trencant la manera de pensar que tenim". D'aquesta manera, esgrimeix que el COI busca uns JJOO "sostenibles", per als quals no s'hagin de construir nous equipaments esportius que puguin quedar en desús després de la celebració de la competició. "Si nosaltres al Pirineu no tenim un trampolí de salts o el circuit de bobsleigh, el COI no té cap problema, ans al contrari, la seva recomanació és que s'aprofitin unes instal·lacions d'un altre territori o país per aprofitar tot allò del que disposem", explica.

En aquest sentit, Fàbrega reafirma la voluntat sostenible del comitè, tot detallant que "s'ha d'explicar a la gent i han de saber que no volem crear noves pistes d'esquí", sinó que la idea principal és diversificar les proves de la seu central dels JJOO. És a dir, apunta, "en relació amb els diners públics que es gastaran aquí, pràcticament no hi haurà despesa" i "només es millorarien equipaments, infraestructures viàries". El vicealcalde posa d'exemple la celebració dels Jocs a Barcelona el 1992, els quals van obrir la ciutat comtal al mar, i indica que "els Jocs Olímpics d'Hivern Pirineus - Barcelona 2030 han de convertir l'esdeveniment esportiu en una competició sostenible i millorar infraestructures en lloc de construir-ne de noves".

El llegat dels JJOO, les instal·lacions del parc del Segre

La joia de la corona esportiva a la Seu d'Urgell. Així defineix Fàbrega les instal·lacions del parc del Segre, un espai que, segons afirma, mostra el llegat que poden oferir uns jocs olímpics. "És una infraestructura que va servir per urbanitzar tota la banda de llevant de la Seu, la qual va quedar molt malmesa amb les inundacions de 1982 i gràcies a la celebració dels jocs olímpics a Barcelona el 1992 i la creació d'aquesta instal·lació s'ha pogut endreçar", exposa.

A més, manifesta que el parc del Segre s'ha convertit en una infraestructura de primer nivell mundial en piragüisme, tot recordant que ha acollit tres mundials, el 1999, el 2009 i el 2019, copes del món i campionats d'Europa. "Perquè ens en fem una idea, copes del món només se'n celebren tres o quatre a tot el món al llarg de l'any, i una d'aquestes s'ha dut a terme a la Seu d'Urgell, i això demostra que estem al top mundial", posa en relleu. Fàbrega també expressa que el parc del Segre no només serveix per als esportistes d'elit, sinó que dona un servei a la població urgellenca i ofereix un gran atractiu turístic. "És una estructura única al món i, a més, sostenible, ja que disposem d'una minicentral elèctrica i plaques solars que permeten que tota la instal·lació funcioni al 100% amb energies renovables", clou.