Andorra la Vella.- Sovint s'empra com un d'aquells tòpics suats del món de l'esport que "és molt important tenir un bon equip, per sobre de les individualitats". Malgrat que aquesta afirmació pugui ser més o menys certa, el que és inqüestionable és que en determinats entorns adquireix un mantra pràcticament diví. I l'alta muntanya és un d'aquests espais.

Recordava l'alpinista Stefi Troguet que "per molt que puguis conèixer una persona, quan realment passes 24 hores al dia durant dos mesos i has d'afrontar situacions complicades que t'obliguen a decidir en dècimes de segon, és quan veus realment si t'hi compenetres o no". Troguet feia aquesta reflexió després de l'expedició fallida que va viure al Dhaulagiri, on va canviar el sistema habitual amb el que feia els cims. I és que precisament és en aquest moment, on és viu situacions límit i s'ha de prendre desicions molt ràpides, quan el comptar amb un bon equip, amb qui tenir aquesta compenetració és imprescindible.

La popularitat de l'alpinisme ha fet que sovint els cims més emblemàtics s'acabin omplint de persones amb grans equipació però poc preparades i unes llargues cues que semblen la rambla.Cal recordar però que hi ha diverses maneres de preparar una expedició. Una de les més populars és la que es coneix com a expedicions comercials. A la pràctica, són aquelles en que diverses persones, en grup o per lliure, contracten una sèrie de serveis per tal de dur a terme l'ascens. En aquest cas el més habitual és que l'alpinista viatgi fins al país on es troba la muntanya que és vol pujar, i un cop allí, tots els contractants d'aquesta expedició fan l'ascensió plegats, juntament amb els serveis contractats com poden ser els de portejadors o els guies de l'ascensió.

Aquest tipus d'expedicions trenquen un altre dels tòpics, que és el que la compenetració va de la mà amb el temps. Moltes d'aquestes expedicions, els lligams i els vincles entre els alpinistes és fan a mesura que es fan les diferents rotacions per tal de preparar l'atac a cim. La convivència no és altra que les estones al camp base i els trekkings. Perquè, al cap i a la fi, la compenetració com la química la gran majoria de vegades és innata i difícilment explicable.