Carregant...

Detall de notícia

  • Cues de persones pujant a Tristaina l'estiu passat. (Foto: David Triadu)
  • El concorregut cim de la Pica d'Estats l'any passat. (Foto: Agents Rurals de Catalunya)
  • Una fila de persones fent el cim de l'Everest. (Foto: Reuters)
Per Eduard Piera, 02/08/2021 A LES 11:31

Tristaina amb xancletes

Ordino.-Les muntanyes, cada cop més, són un dels espais naturals que més turistes atrauen. La necessitat d’aire pur, les vistes, l’adrenalina de superar els obstacles fins a fer el cim... els motius que porten una gran quantitat d’excursionistes als pics més alts no para de créixer. I el confinament, el queda’t a casa, que va provocar la pandèmia mundial de la Covid-19 no van fer si no incrementar aquestes ànsies de llibertat.

Aquest fet però, te una part més complexa, i és precisament aquesta massificació d’unes zones que no estan preparades per rebre tantes visites en espais reduïts. L’estiu passat, les cues per fer-se una foto al cim de la Pica d’Estats, feien encongir el cor. I aquesta situació l’hem vist també a la muntanya més alta del món, l’Everest, on una fila de persones feien el cim del món, en una fila que semblava més pròpia de l’entrada al Metro de Barcelona, que no pas d’una zona de tant difícil accés. Fins ara.

La democratització de l’accés a les muntanyes, porta a pensar que qualsevol persona és capaç de fer un cim, sense ni tant sols anar ben equipat o tenir un mínim de preparació. “M’he trobat a persones que pujaven a Tristaina amb xancletes” explicava amb certa estupefacció l’alpinista Stefi Troguet. En aquest cas, parlem d’un pic que té una alçada de 2.876 metres. Però aquesta facilitat d’accés, aquesta democratització de la muntanya, ha portat implícita una manca de por i fins i tot de respecte envers els cims. No obstant això, Troguet va recordar que “quan comences a pujar, al final, la muntanya acaba posant a tothom al seu lloc”.

Una altra de les variants que porta implícit el fet que cada cop hi hagi persones, sense experiència, fent cims importants sense preparació prèvia són els accidents, que massa sovint acaben amb desenllaços fatals. Per aquest motiu l’alpinista andorrana recorda la importància de “preparar-se pel que es vol fer. No pots passar de zero a vuit mil metres”. I sens dubte, ascendir en processó a Tristaina amb unes xancletes per anar a la piscina, no seria pas la millor de les eleccions.