Andorra la Vella.- Després de portar poc més de dos anys en el càrrec, la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, rep a ANA Esports a l'edifici administratiu de Govern per tal de repassar tota l'actualitat esportiva del país, especialment complicada arran dels tancaments als que va obligar la pandèmia mundial de la Covid-19. Amb ella, repassem com s'han fet les fases de desescalada i els reptes que li queden per davant en la recta final del mandat.

Quin balanç fa d'aquests primers dos anys de govern?
És una pregunta complicada de contestar, perquè no hem de perdre de vista que ens hem trobat amb una pandèmia que ningú esperava i hem hagut d'adaptar molt ràpidament els objectius que teníem marcats inicialment. No obstant això, considero que el món de l'esport ens hem adaptat bé i de pressa i només en puc fer un balanç positiu. A més a més, hem demostrat que els esports són part de la solució i crec que hem estat exemplars pel que fa a les col·laboracions público privades per tenir una desescalada ràpida i sense riscos.

Ens pot explicar com es va fer la desescalada?
Vam intentar en tot moment que hi hagués una coordinació molt acurada. Vam prioritzar, en un primer pas, l'entrenament dels esportistes professionals residents en modalitats com el ciclisme, la muntanya, els pilots de motos al Circuit del Pas de la Casa...tota aquesta coordinació va funcionar molt bé i es va anar fent extensiu als altres esports de base i a la tornada a l'escola, i ens ha posicionat molt bé a nivell internacional. Els protocols els vam treballar conjuntament amb l'Andorra Esport Clúster. I estem realment molt contents perquè no ha estat necessari parar en cap moment l'activitat d'ençà que es va reprendre en grups petits. Els camps de neu també han estat a l'altura en un hivern molt difícil, hem mantingut els gimnasos oberts... puc dir que hem treballat colze a colze amb les empreses del sector.

Hi han hagut brots en el món de l'esport?
Més que brots, podem dir que hi ha algun contagi, com va passar amb l'equip de muntanya o en algun equip d'handbol. No obstant això, s'han preservat molt bé les mesures i no s'han fet extensius a altres familiars, persones properes o de l'entorn esportiu. S'ha estat molt respectuós seguint en tot moment els cribratges. Aquesta estratègia la vam realitzar conjuntament amb les federacions en l'esport de base. Hem de pensar que els escolars, ja tenien el seu carnet amb les proves que els feien a les escoles per tal de competir el cap de setmana, i els que ja no estaven escolaritzats, ho han pogut fer a través de les seves federacions. Estem molt orgullosos dels resultats.

Sortint de la pandèmia, Andorra s'ha convertit en territori ciclista.
Sí! Ha estat un procés que ha anat avançant de mica en mica en els darrers 5 anys i que ha servit per consolidar la plaça andorrana. No parlaríem de cap element que hagi fet decantar la balança concretament, sinó que el col·lectiu de ciclistes professionals han anat rebent la informació del país: la qualitat de les carreteres i els ports per poder entrenar, la part lúdica, la seguretat per a les seves famílies i tot això, juntament amb la fiscalitat competitiva que tenim ens ha permès oferir una imatge molt atractiva per als ciclistes per tal que puguin entrenar a un nivell òptim i tenir una bona qualitat de vida.

Quin va ser el fet que va obrir aquest procés?
No hem de perdre de vista l'arribada del 'Purito' Rodríguez ara fa cinc anys. Amb ell van arribar uns cinc ciclistes, i ara per ara, després del que hem vist al Tour de França, podem parlar que en tenim una seixantena de professionals que han triat Andorra com el seu lloc de residència i entrenament.

Ha parlat del Tour. Han demanat ja que torni després de la bona imatge que va oferir el país?
I tant! Vam mostrar-li tota la predisposició tant al director del Tour, el senyor Christian Prudhomme, com a la ministra d'Esports francesa, la senyora Roxana Maracineanu, que van estar presents en la sortida de l'etapa al Pas de la Casa. Estem molt contents de la imatge de caliu que va oferir Andorra i demostrar que el pas del Tour el que provoca és un moviment de país. A més a més, el fet que hi hagués la jornada de descans aquí ens va permetre mostrar-nos més especialment la nostra oferta hotelera, i crec que això ens ha ajudat moltíssim. Hem traslladat la imatge que estem preparats per tornar-los acollir quan considerin, que esperem que sigui ben aviat.

En la mateixa línia, el director de la Vuelta a Espanya, Javier Guillén, obria la porta a una etapa Andorra-Berguedà. Està a prop que torni la prova?
És l'altre àmbit, l'altre eix important en ciclisme que tenim i per tant la Vuelta és un d'aquests altres esdeveniments que ens agrada molt acollir. A més a més, Andorra encaixa perfectament en els traçats que es poden fer al nord d'Espanya, a la zona dels Pirineus, i que pot oferir grans etapes. Treballem perquè vinguin també i com hem vist en els darreres anys, és tradició que s'intercalí la rebuda dels dos esdeveniments.

Aquest mes de juliol ha sigut molt prolífic a nivell esportiu.
Realment ha estat molt positiu. S'han establert unes sinergies molt interessants entre poder fer activitat esportiva i tenir grans referents de l'esport de més alt nivell, amb tenir curses que són aptes per a tots els públics que en podríem dir que són familiars. Aquesta varietat afavoreix el teixit turístic i comercial i és un canvi de model que també va molt vinculat a la part de salut. Hem de pensar que comptar amb aquest ventall de curses professionals fins a curses més populars ens permet tenir una forquilla d'atracció molt àmplia. A l'Andorra Multisport festival ho hem vist, que teníem modalitats més dures i altres que eren pràcticament per fer en família.

Aquest canvi de model es repercutirà a la temporada d'hivern?
La temporada d'esquí ja la tenim molt instaurada. Però tot i això no parem de buscar més atractius. A banda de l'alpí, tenim la part de fons que es practica a Naturland. S'hi suma que tenim pistes especialitzades en altres modalitats com el free ride, i de mica en mica anem ampliant l'oferta perquè hi hagi una diversificació en la mateixa disciplina. Ho vam veure amb el triatló d'hivern, que podem atraure alrtes proves. Sabem que és una temporada que funciona molt bé, i poder organitzar curses al torn que buscar nous reptes ens ha de permetre millorar encara més, a banda de buscar complements per la temporada de neu, com tota la vessant gastronòmica. 

Un altre dels problemes que té sobre la taula és l'ocupació de les infraestructures esportives. Com està la situació?
A dia d'avui, tots sabem que les instal·lacions que té el Govern tenen ja una ocupació. L'Estadi Nacional hi tenen prioritat les federacions de rugby i futbol, ja que hi juguen els equips nacionals. Però quan una parròquia com Encamp, enceta un projecte de la mà de l'FC Andorra i hi ha la necessitat d'ajudar, com és aquest cas, hem de posar totes les necessitats sobre la taula i buscar un encaix. Tothom és coneixedor que no podem fer emergir infraestructures del no res però les que tenim ens ofereixen cert marge d'ocupació horària i a partir d'aquest punt farem les combinacions. 

A què és refereix?
Hem de trobar un encaix, i més tenint en compte que és transitori. A més a més comptem amb dues instal·lacions que estan molt properes com són el Nacional i el Comunal que sí que compleixen els requisits que se li exigeix a l'FC Andorra per tal de participar en la nova categoria, la 1a RFEF, i que són els mateixos que imposen les competicions a nivell de seleccions. En aquest cas, el Nacional té disponibilitat per acollir les jornades de la competició. Una altra cosa són els entrenaments, que no requereixen de les mateixes instal·lacions. I aquí és on tenim aquest marge per poder encaixar, tot i que encara no estan completament definits.

Li han traslladat problemes econòmics els clubs o les federacions?
De moment no ens han arribat demandes de problemes econòmics. Hem intentat fer una feina preventiva, i hem seguit una estratègia conjunta amb els clubs, els comuns i les federacions. Vam explorar les necessitats que ja no tindrien per la limitació dels desplaçaments, i avaluar quina part van deixar de percebre arran de la pandèmia. Des del Govern vam apostar perquè no hi hagués cap retallada en les subvencions per no deixar cap club ni federació en problemes. Més enllà de problemes de gestió puntuals que no tenen res a veure amb la pandèmia, no ens han arribat demandes d'ajuda.

Quina és aquesta estratègia?
Hem creat dues convocatòries de subvencions. Som conscients que amb la situació actual és molt difícil poder fer cap tipus de planificació a llarg termini. Per això ho fem en dues convocatòries. Ara al setembre s'obrirà la segona per tal que el que s'hagi hagut d'endarrerir o reprogramar o que el final es podrà fer s'hi pugui acollir. Al final, el fet de realitzar-ho amb dues convocatòries ens permet ser molt més quirúrgics a l'hora de donar les subvencions.

Amb l'arrencada del curs polític es parlarà ja de pressupostos. Demanarà més partida per Esports?
En aquest cas, hem de fer solidaritat entre Govern, i el que farem és valorar les prioritats de manera conjunta. No obstant això, si cada euro invertit en esport rebervera i ens ajuda a tots, estic segura que no hi haurà inconvenients en què es puguin disposar de més diners per al ministeri.

Quins reptes li queden per tancar abans del 2023?
Seguir endavant amb el desenvolupament del Centre de Tecnificació d'Ordino. Ens queden àmbits clau per a l'alt rendiment i que ens han de portar a mig termini un benefici. Ara hem de implementar una sèrie d'objectius al mateix temps que cal identificar on tenim dèficit d'instal·lacions. En aquest darrer cas, un cop detectats, cal fer una agenda de noves instal·lacions que ens permetin aconseguir aquesta millora.

I en el camp dels e-sports?
La veritat és que ara hi ha una metodologia de treball en la que diversos ministeris es poden trobar implicats. Aquest és el cas dels e-sports, en què un club tradicional pot desenvolupar la seva branca d'e-sports, i poder locutar i conviure amb la seva part esportiva de sempre. Hem de pensar que aquí hi ha un creixement molt ràpid i que es guanya adeptes dia a dia. Per això, tenint en compte aquesta situació, hi ha els controls antidopatge que reforcen tots aquells elements que podrien suposar un risc per als practicants i que són mecanismes per poder fer l'activitat de manera respectuosa i segura.